Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…
extrusió
Geomorfologia
Procés de sortida de les roques subjacents, en estat de fusió, a través dels aparells volcànics.
La solidificació d’aquests materials és molt ràpida en contacte amb l’aire i origina unes roques amb una estructura particular
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
cilindre d’extrusió
Geomorfologia
Forma volcànica constituïda per una gran massa cilíndrica de lava solidificada, que ha ascendit en estat viscós, a la manera d’un pistó, per la xemeneia del volcà.
És característica d’alguns volcans de tipus peleà extrusió, volcà
agulla d’extrusió
Geomorfologia
Forma volcànica efímera, constituïda per una excrescència viscosa i incandescent de lava, que generalment s’esfondra durant la seva formació ( extrusió
); també és anomenada agulla de lava.
màquina extrusora
Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una…
filera
Tecnologia
Peça bàsica de qualsevol sistema de conformació de metalls o plàstics per deformació (extrusió, estiratge o trefilatge).
És constituïda per un material de gran duresa i resistència al desgast diamant, cermet, carburs metàllics sinteritzats, etc amb un forat al centre per on hom fa passar de manera forçada el material que hom vol afaiçonar extrusió o reduir de secció estiratge o trefilatge
fibra òptica
A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…