màquina extrusora

extrusora
f
Química

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida

© Fototeca.cat

Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.

La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa (escalfada exteriorment) i que empeny el material cap al bec o filera de sortida. La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol (pressió i agitació). Immediatament abans del bec hom col·loca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida. Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut. Hom efectua la càrrega de la màquina per una boca col·locada al començament del cargol i connectada amb una tremuja de càrrega.