Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
espai fàsic
Física
Espai euclidià de 6N dimensions les coordenades del qual són les tres components del vector de posició i les tres components de la velocitat de cadascuna de les N partícules que componen un sistema material.
configuració
Física
Situació d’un sistema físic en la qual queda perfectament especificada la posició de cadascuna de les parts components.
La configuració d’un sistema és donada per les coordenades de cada partícula o bé, en el cas de lligams, per les coordenades generalitzades del sistema, en nombre igual al de graus de llibertat d’aquest En afegir a una configuració q 1 ,,q n els moments canònics conjugats p 1 ,,p n , hom determina totalment l' estat del sistema L' espai de configuració , de coordenades q 1 ,,q n , esdevé així l' espai fàsic , de coordenades q 1 ,,q n , p 1 ,,p n
mètode de dinàmica molecular
Física
Mètode de simulació que consisteix en una solució numèrica de les equacions de moviment per un sistema de N partícules interactuants.
Els primers estudis per dinàmica molecular foren realitzats pels físics nord-americans BJ Alder i TE Wainwright el 1957 per a estudiar les propietats del fluid d’esferes rígides Posteriorment A Rahman, el 1964 i L Verlet el 1967 estengueren aquest estudi a sistemes amb potencials d’interacció continus La dinàmica molecular situa el sistema en estudi en l’espai fàsic de dimensió 6 N i estudiant l’evolució de la seva trajectòria en el temps, calcula les propietats del sistema tant en l’equilibri com en el no-equilibri, mitjançant mitjanes temporals
equació de Fokker-Planck
Física
Equació mestra de la termodinàmica del no-equilibri que descriu processos multidimensionals i continus que són aleatoris i markovians mitjançant un conjunt de variables macroscòpiques q.
Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el punt q de l’…
mecànica estadística
Física
Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles (àtoms, molècules, partícules elementals).
Aquesta ciència desplega avui un vast desenvolupament, de base matemàtica i amb moltes verificacions experimentals, de l’antiga concepció grega segons la qual la calor dels cossos consisteix en un desplaçament ràpid, incessant i invisible dels corpuscles microfísics que els componen, concepció que fou represa per la ciència europea al començament del s XVII Deixant a part l’esbós de DBernoulli 1728, la mecànica estadística fou creada, amb el nom de teoria cinètica dels gasos cinètic, per JCMaxwell vers el 1850, i, uns vint anys després, fou desenvolupada i alçada ja magistralment…
llei de conservació
Física
Llei que expressa que el valor d’una magnitud física d’un sistema físic roman constant en el temps durant determinades transformacions.
Cal distingir entre les lleis de conservació associades a simetries dinàmiques i les lleis de conservació que resulten de simetries més profundes de la natura D’una banda, l’existència d’una llei de conservació d’una variable dinàmica com és ara l’energia, permet que, en analitzar l’evolució del sistema, hom pugui rebutjar totes aquelles solucions que, si bé són possibles per tal com satisfan l’equació dinàmica, no s’adiuen amb la conservació admesa per tant, el coneixement de les lleis de conservació simplifica notablement el tractament dels problemes, alguns dels quals serien, altrament,…
teorema de Liouville
Física
Teorema segons el qual els punts de l’espai fàsic (cadascun dels quals representa un possible estat del sistema material donat) es mouen, en el decurs del temps, com un fluid incompressible, és a dir, que el volum de l’espai fàsic ocupat per un conjunt d’aquests punts roman constant.