Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Es publica Fábula verde, de Max Aub
Es publica l’obra de Max Aub Fábula verde
faula
Allò que hom diu sense fonament, cosa que hom conta i no és veritat, invenció, ficció.
trabeata
Teatre
Dit d’una varietat de la comèdia togata, que prengué el nom de la tràbea, indumentària pròpia dels cavallers, personatges principals d’aquestes obres.
En llatí s’anomenà fabula trabeata D’ambient burgès i caràcter còmic— sense caure, però, en la grolleria—, gaudí d’una vida molt limitada
contaminació
Literatura
En la literatura llatina, fusió de dos o més texts, de la comèdia grega dins una comèdia romana.
Utilitzat ja pels primers autors de la fabula palliata , el terme fou aplicat pels enemics de Terenci a les comèdies d’aquest, totes elles contaminades
La Sota de Bastos
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1990, a Barcelona, pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur.
Ha presentat els espectacles Liliana i Macuerdo 1990, Urim-Tumim, K-lorro 1991, Cap de burro 1992, Iaio rojo, La fàbula del santet 1993, Maurizia i Pessic d’infern 1994
pal·liata
Teatre
Dit del tipus de comèdia romana que reelaborava —servint-se de la contaminació— arguments de comèdies gregues de la ‘‘comèdia nova’’ adaptant-los a l’ambient romà.
El nom fabula palliata prové del palli, indument de tipus grec que portaven els actors per a distingir-se dels actors de comèdies d’argument romà, la togata i la trabeata Els principals autors de palliates foren Plaute i Terenci
Luis Carrillo y Sotomayor
Literatura
Poeta barroc, amic de Quevedo.
La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic
Marc Pacuvi
Literatura
Escriptor llatí.
Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos Escriví també una fabula praetexta També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma
Luci Afrani
Teatre
Comediògraf romà.
Malgrat nombroses influències gregues, fou un dels primers que intentaren de crear un teatre romà, i és considerat el pare del tipus de comèdia anomenat fabula togata , gènere on descriví les classes mitjanes urbanes De les seves obres només són coneguts els títols d’una quarantena i alguns fragments, com, per exemple, de L’incendi
Ruy Guerra
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic brasiler.
Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989