Resultats de la cerca

Són coneguts els facsímils del còdex principal de la Crònica de Jaume I s XIV, dels Costums de Tortosa s XIII, de la gramàtica de Mates 1468, etc Algunes editorials hi han dedicat colleccions Lletra Menuda, de Sueca Base i Curial, de Barcelona Ripoll, de Mallorca

Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament…

Fou director de l’Arxiu del Regne de València i del d’Alcalá de Henares i membre corresponent de la Real Academia de la Historia És autor de Cuestión de archivos 1864, ed facsímil 1981, on polemitzà amb Antoni de Bofarull Sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia , com subtitulà aquesta obra També escriví Reseña histórica de la Universidad de Valencia, su origen y fundación, sus progresos y vicisitudes 1868, ed facsímil 1993 i en CD-ROM el 1999, on tracta de la universitat valenciana des de la seva fundació…

El seu treball d’investigació se centrà principalment en la vida valenciana del segle XIX Escriví les novelles Cala preciosa 1942 i Los Romeu , premi València de Literatura del 1954 Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l’escriptor Blasco Ibáñez Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo 1967, Vicente Blasco Ibáñez 1967, Blasco Ibáñez Política i periodisme 1970 i  Los amores de Blasco Ibáñez 1992 També recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes 1968 i feu la introducció crítica a la reedició en facsímil d’una de les novelles…

Fou emprat per primera vegada per Rudolf Appel, de Berlín, l’any 1840, i abans de la invenció dels sistemes fotomecànics era el procediment idoni per a reproduccions en facsímil

L’èxit estimulà d’altres impressors a la confecció de cançoners de contingut més reduït i de preu més assequible, amb destinació popular Així, en derivaren, a més del Cancionero de Constantina ~1515, apropiació evident, i del procaç Cancionero de burlas 1519, Dechado de galanes ~1520, Espejo de enamorados ~1535 i Vergel de amores 1551 És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa El compilador, castellà resident a València, tingué la collaboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí…