Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Paul Fallot
Geologia
Geòleg.
Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946
trilogia de Fallot
Patologia humana
Cardiopatia congènita molt rara constituïda per una estenosi de l’artèria pulmonar, per una hipertròfia del ventricle dret i per una comunicació interauricular.
tetralogia de Fallot
Patologia humana
Cardiopatia congènita caracteritzada per una estenosi de l’artèria pulmonar, una hipertròfia del ventricle dret com a conseqüència d’aquesta estenosi, una comunicació interventricular, deguda a un defecte de la part alta de l’envà, i un desplaçament de l’aorta cap a la dreta.
Els signes més importants són intensa cianosi, dispnea i un buf holosistòlic fusiforme d’estenosi El tractament és quirúrgic
Helen Brooke Taussig
Metgessa nord-americana.
És coneguda pels seus treballs de cirurgia cardíaca Amb Blalock, ideà un mètode de tractament de la tetralogia de Fallot, conegut com a operació de Blalock-Taussig
cardiopatia
Patologia humana
Nom genèric per a designar les malalties del cor.
Les cardiopaties poden ésser congènites coartació de l’aorta, tetralogia de Fallot, etc o adquirides arrítmies, cor pulmonar, traumatismes, tumors i malalties del miocardi, dels vasos coronaris, de l’endocardi i del pericardi també hi ha manifestacions cardíaques secundàries en altres malalties, com les collagenosis, el mixederma, l’hipertiroïdisme, etc
Alfred Blalock
Cirurgià nord-americà.
Es doctorà a la Universitat John Hopkins 1922 i el 1941 en fou nomenat director del servei de cirurgia Conjuntament amb Helen Taussig treballà intensament amb malalts afectats de cardiopaties congènites Algunes operacions porten el seu nom, com és ara un tipus d’intervenció d’estenosi ístmica de l’aorta i de tetralogia de Fallot
Robert Borrouilh
Geologia
Geòleg i sedimentòleg occità.
A partir del 1961 inicià una sèrie de recerques geològiques a l’illa de Menorca, més tard ampliades a la serralada de Llevant de Mallorca Deixeble de Paul Fallot i professor a la Universitat de Pau, publicà més d’una trentena de treballs sobre la geologia de Menorca Hi estudià d’una manera global tots els terrenys que la formen i es preocupà especialment de les relacions tectòniques de l’anomenat promontori balear amb les serralades bètiques i amb el desenvolupament de la conca mediterrània occidental
comunicació interventricular
Patologia humana
Malformació congènita del cor per la presència d’un orifici en la paret interventricular, que dóna lloc al pas anormal de sang d’un ventricle a l’altre.
El defecte anatòmic és comú a diverses cardiopaties congènites En els síndromes de Fallot, associat amb unes altres malformacions, afecta la part membranosa o alta del septe, i quan n'afecta la porció baixa o muscular és generalment únic i de petites proporcions El sentit del shunt és determinat per les pressions ventriculars, i, com en la comunicació interauricular , tendeix a la insuficiència cardíaca dreta, amb la possibilitat que s’inverteixi en una fase més avançada La gravetat de l’afecció és proporcional al diàmetre de l’orifici El seu tractament és quirúrgic
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns…