Resultats de la cerca

Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…

Fou professor d’àlgebra i de geometria analítica a les universitats de Messina i de Torí Escriví nombrosos estudis sobre matemàtiques i sobre geometria en publicacions científiques

L’existència d’aquest tipus de ressonàncies fou discutida per Ugo Fano en el context de collisions d’electrons de baixa energia amb àtoms i molècules, i posteriorment fou adaptada en el context de reaccions nuclears per Herman Feshbach Recentment, aquest tipus de ressonàncies han estat utilitzades àmpliament en l’estudi de collisions atòmiques en gasos atòmics ultrafreds, on la posició de l’estat ressonant pot ser modificada per aplicació d’un camp magnètic extern

Fou cardenal 1585 i nunci a Polònia 1588 Publicà la Vulgata i un índex de llibres prohibits 1596 Seguint una política filofrancesa, sostingué Enric IV enfront dels Habsburg

Estudià cant i piano al Conservatori de Nàpols Debutà el 1918 en un breu paper de Gli Ugonotti al teatre San Carlo de la mateixa ciutat i tres anys després assolí un gran èxit a Torí representant Brangäne a Tristany i Isolda De seguida s’especialitzà en papers wagnerians, gràcies al seu timbre fosc, que també li permeté interpretar els papers de Dalila, Amneris Aïda , Rubira Neró o Herodies Salome El 1925 cantà a Barcelona, el Caire, Buenos Aires i Lisboa, i en temporades posteriors ho feu també a Sud-àfrica

Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És considerat el…

És autor del poema pastoral Filli di Sciro 1607

Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino Fou diputat a l’assemblea francesa 1848 i senador durant el Segon Imperi Com a lingüista s’especialitzà en el basc Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal 1869 Publicà Le verbe basque en tableaux 1869

De família noble, entrà als franciscans a Fano 1238 Fugí de Parma durant el setge de Frederic II 1247 cap a Lió, on entrà en contacte amb el joaquimisme dels espirituals De les diverses cròniques que escriví, només se n'ha conservada una, el Chronicon , i encara mutilada, que constitueix una de les fonts històriques més interessants del s XIII