Resultats de la cerca

Situat al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius Al sud es formà el port nou dels Alfalcs

Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany

Neden mitjançant contraccions de tot el cos i mouen violentament les antenes, les expansions dorsals i l’expansió laminar cefàlica Habiten en fons, on es nodreixen de peixos morts, de petits lamellibranquis i d’ofiuroïdeus, però durant la primavera i la tardor pugen a la superfície nedant i s’alimenten de plàncton Són luminescents L’espècie Tleporina Y fimbriata , de color grisós i semitransparent, és comuna sobre el fons fangós de les aigües marines dels Països Catalans

Els ulls són pedunculats i mòbils i les antenes solen ésser grosses en els mascles tenen formes complexes i són un òrgan prènsil Tenen nombroses potes toràciques, totes similars El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats furca Neden de sobines Els mascles són més escassos que les femelles, i sovint es dóna la partenogènesi Branchipus, Chriocephalus, Dendrocephalus , etc, habiten les aigües dolces estancades Els ous resten al fons fangós dessecat dels bassals temporals i es desenvolupen quan el bassal es torna a omplir d’aigua, a vegades al cap de diversos anys L' Artemia salina artèmia…

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i en la qual participaren…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica per l’aspecte ratllat del pit i la…

Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de Catània, Agosta i Termini…