Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial. La calàbria petita ateny 56 cm i en plomatge hivernal (a dalt a l’esquerra) es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu (a la dreta) és característica per la taca vermellosa del coll. La calàbria agulla ateny 64 cm i en plomatge hivernal (al mig a l’esquerra) és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu (al mig a la dreta) és característica per l’aspecte ratllat del pit i la taca fosca del coll. La calàbria grossa té el bec més robust, cosa que permet diferenciar-la, juntament amb les dimensions (car ateny 76 cm), de l’espècie anterior, a l’hivern (a baix a la dreta); a l’estiu (a l’esquerra) es distingeix fàcilment pel color fosc del cap i el ratllat del mantell.
Marisa Bendala.
Als Països Catalans la calàbria petita (Gavia stellata) és una espècie hivernant. A la Catalunya Nord solament existeix una citació coneguda a l’estany de Salses d’un exemplar vist el 22.11.83; a les costes catalanes és regular, encara que escassa, i hom pot observar-la especialment a la badia de Roses, al delta del Llobregat i, més rarament, al delta de l’Ebre, on se n’han arribat a veure 10 exemplars el 06.01.73, i en d’altres punts del litoral. Se n’han observat individus en ple hivern, entre el desembre i el febrer, a Sant Pol de Mar i Vilanova i la Geltrú, i enfront de Roda de Berà, coincidint la seva presència amb zones de fons fangós o sorrenc de la plataforma continental. Al País Valencià solament existeix una citació, i a més dubtosa, d’un possible exemplar capturat, sembla ser, a l’albufera de València. A les Balears és també excepcional: es coneixen dues citacions antigues, una de les quals és molt indefinida, efectuades a Menorca, i dues observacions més recents a Formentera (dos ocells el 1972 i 1 el 1979, aproximadament).
A les nostres latituds la calàbria petita es presenta des de mitjan novembre fins a mitjan març, i existeix una citació excepcionalment tardana de tres exemplars al delta de l’Ebre el 23.05.77. El medi preferit per aquestes aus marines de règim ictiòfag és el constituït pel litoral preferentment arrecerat de fons fangós o sorrenc.
La calàbria petita és una espècie hivernant regular, encara que escassa, a zones apropiades del N de Catalunya i a la Camarga (delta del Roine), i esdevé molt rara fins a desaparèixer cap al S. Aquest fet pot ésser relacionat amb la ruta transcontinental que menen les calàbries, que passa essencialment per la conca del Roine fins a arribar a la Mediterrània.