Resultats de la cerca

De caire antitotalitarista i catòlic d’avançada, fou dirigida per José Bergamín A l’equip de redacció figuraren Semprún, Gurrea, Mendizábal, Imaz i Romero Otazo

Emprats com a cos d’atac pels romans, els meharistes figuraren en l’exèrcit de Napoleó I i, posteriorment, en tots els exèrcits colonials francesos

Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs 11 de maig de 1561

Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre

Informava de l’actualitat del ciclisme professional i de les grans competicions internacionals, així com també del ciclisme amateur local Editada per Carles Gil, entre els seus collaboradors figuraren noms com José Luis Piñero, Marià Cañardo, Sebastià Masdeu, Mossèn Borràs, Francesc Alguersuari, Antoni Vallugera i Anvalo

Una branca installada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III s XI Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration

Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920