Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
reïficació
Filosofia
Acció i efecte de convertir un concepte abstracte en cosa o de concebre’l en analogia amb la natura i estructura de les coses.
Traducció del terme alemany Verdinglichung , el mot “reïficació” —com el seu sinònim “cosificació”— ha estat referit filosòficament a la tendència pròpia del fisicalisme, en oposició al fenomenisme o al processualisme Actualment hom l’empra sobretot en relació amb la tendència que redueix l’ésser humà a una simple cosa o objecte
Othmar Spann

Othmar Spann
© Fototeca.cat
Economia
Filosofia
Sociologia
Economista, filòsof i sociòleg austríac.
Professor a Viena 1919-38, s’hi féu famós per la seva “teoria universalista” de l’economia política, rèplica tant a Ricardo com al marxisme, en la mesura que no considera encertat de deslligar l’economia dels fins espirituals, religiosos, polítics i socials Filosòficament restà afí a Whitehead, i a NHartmann pel que fa a la doctrina de les categories
providencialisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma la providència divina.
Modalitat específicament religiosa del finalisme, el providencialisme coneix, filosòficament parlant, les mateixes raons fonamentadores i les mateixes dificultats racionals que aquest D’altra banda, l’excessiu antropomorfisme amb què ha estat sovint entès —i en virtut del qual el Déu provident sembla reduït a un deus ex machina — fa que el providencialisme connoti un significat fatalista destí , sempre rebutjat tanmateix oficialment, per exemple, per l’Església
Gustav Ratzenhofer
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg austríac.
Ocupà diversos càrrecs en la milícia i publicà diferents estudis de ciència militar sobre història, política, sociologia i filosofia Filosòficament professà un monisme positivista Der positive Monismus, 1899 Positive Ethik , 1901, mentre que en sociologia —disciplina que considerà com a civilitzadora i que orientà en sentit evolucionista— abordà el problema del conflicte entre interessos individuals i socials sociologia dels interessos i influí en la primera sociologia nord-americana
ismaïlisme
Història
Moviment sectari del xiisme que admet Ismā"īl com a setè i últim imam, i se separa dels imamites amb motiu de la successió de Ǧa‘far al-Sādiq.
L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners dā'i , encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris el drus, el mustalita i el nizarita
filosofia
Filosofia
Reflexió crítica sistematitzada sobre els fonaments, els límits i les orientacions d’una ciència o un àmbit del saber particulars.
Bé que hom pot reflexionar filosòficament sobre qualsevol aspecte o qualsevol sector de l’experiència humana i del saber científic sobre aquesta, tradicionalment l’abast d’aquesta reflexió ha restat limitat a uns camps determinats del coneixement i de la realitat En tal sentit cal destacar la filosofia de la història, la filosofia del dret, la filosofia de la ciència i la filosofia de la religió Hom parla també de filosofia social en el sentit de la filosofia de la societat i àdhuc de la sociologia
Vincenzo Gioberti
Filosofia
Història
Filòsof i estadista italià.
Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’idealisme i…
praxeologia
Filosofia
Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.
Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’…
Karl Mannheim
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg hongarès.
Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…
Emil Du Bois-Reymond
Biologia
Filosofia
Fisiòleg i filòsof alemany.
Ocupà la càtedra de fisiologia a Berlín 1858, i des del 1867 fou secretari perpetu de la Deutsche Akademie der Wissenschaften Juntament amb Hermann von Helmholtz, Carl Ludwig i Ernst von Brücke constituïren un programa de biofísica que intentava de reduir l’estudi de la fisiologia a l’aplicació dels coneixements físics i químics sobre el cos humà Efectuà importants estudis sobre l’activitat elèctrica als nervis i músculs, i és autor d' Untersuchungen über tierische Elektricität ‘Recerques sobre l’electricitat animal’, 1848, text que inaugurà la moderna electrofisiologia científica …