Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
fosforilació oxidativa
Bioquímica
Fosforilació de l’ADP que té lloc en les cèl·lules conjuntament amb el transport d’electrons i que representa un mecanisme de conservació de l’energia produïda en la respiració cel·lular.
El transport d’electrons des del NADH fins a l’oxigen molecular va acompanyat d’una forta disminució, fraccionada, d’energia lliure ΔG°'= —52,7 kcal Tres dels passos d’aquest procés produeixen una disminució d’energia lliure suficient per a la fosforilació de l’ADP, de manera que són sintetitzades tres molècules d’ATP 3 ATP + 3 fosfat →3 ATP + 3H 2 O ΔG°’ = 3 x 7,3 = 21,9 kcal Un 40% de l’energia lliure de l’oxidació del NADH és emmagatzemat, com a energia química, en forma d’ATP
ADP
Bioquímica
Nucleòtid que deriva de l’àcid 5’-adenílic- per fosforilació d’un hidroxil lligat a l’àtom de fòsfor.
Té un paper important en els mecanismes de transferència d’energia dels organismes, juntament amb el trifosfat d’adenosina o ATP A la cèllula es forma a partir de l’ATP per acció de l’enzim adenosintrifosfatasa ATPasa Aquesta mateixa reacció i aquest mateix enzim serveixen per a preparar-lo, prenent com a primera matèria el múscul de conill o de llagosta Un altre procediment de preparació és la fosforilació enzimàtica de l’adenosina És aplicat en la recerca bioquímica
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…
fosfocreatina
Bioquímica
Forma en què ocorre la major part de la creatina en el múscul.
En la contracció muscular el grup fosfòric se separa per hidròlisi, i es torna a combinar en restar en repòs La fosfocreatina cedeix l’àcid fosfòric necessari per a la fosforilació de les hexoses derivades del glicogen muscular amb intervenció de l’àcid adenílic, i es forma l’ATP a partir de l’ADP
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
Edmond Henri Fischer
Bioquímica
Bioquímic suís naturalitzat nord-americà.
Professor a la Universitat de Ginebra en 1950-53 i en diverses universitats nord-americanes a partir d’aquest darrer any, s’especialitzà en l’estudi delcomportament de les proteïnes cellulars i el seu mecanisme regulador, la fosforilació reversible Pels seus descobriments en aquest camp, el 1992 li fou atorgat, juntament amb el seu collaborador E Krebs , el premi Nobel de medicina
trifosfat de guanosina
Bioquímica
Nucleòtid de la guanina.
És un èster fosfòric de la guanosina, en el qual un trifosfat esterifica l’hidroxil 5´ de la ribosa Forma part de la composició de l’àcid ribonucleic per polimerització amb altres nucleòtids, i en aquest procés allibera pirofosfat Intervé en diverses reaccions metabòliques, en què allibera l’energia dels seus enllaços fosfòrics També actua cedint grups fosfats, com en la fosforilació de l’oxalacetat en la gluconeogènesi
d-mannosa
Bioquímica
Monosacàrid natural del grup de les aldohexoses.
És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats
teoria quimioosmòtica
Bioquímica
Teoria proposada per P.D. Mitchell sobre la transferència d’energia química en els éssers vius.
Segons la qual en una membrana que conté transportadors d’electrons i de protons a través seu, apareix una força protomotriu deguda a la diferència d’activitat electroquímica dels protons a banda i banda de la membrana la força protomotriu és formada per dos components un gradient de potencial i una diferència de pH, i representa la forma de conversió de l’energia en l’oxidoreducció Per mitjà d’una ATPasa de la membrana es promou la deshidratació de la fosforilació, tot produint ATP