Resultats de la cerca

Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’actualitat, s’…

Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia

És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han permès la divisió…

Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i Megalosauridae sp —,…

Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…

La seva importància està en els fòssils d’homínids trobats en alguns dels seus nivells, entre els quals cal esmentar les dues formes de zinjantrop descobertes per L Leakey, així com les restes d’un tipus d' homo sapiens que hom anomenà home d’Olduvai , d’estatura elevada i dolicocefàlia accentuada, datat en uns 600 000 anys És remarcable també l’abundància de fauna fòssil Hom continua actualment les excavacions

En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies Mpepgonellae , la més primitiva del Pliocè inferior, i Mkopperi , del Pleistocè inferior

Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…