Resultats de la cerca

Ministre de l’Església Congregacionalista, fou professor de crítica bíblica a Manchester 1930-35 i de teologia a Cambridge 1935-39 Per a ell, el cor del Nou Testament en la tensió entre el coneixement ideal i salvador dels grecs i el futur gloriós apocalíptic del judaisme és l’escatologia realitzada Publicà The Authority of the Bible 1928, The Bible and the Greeks 1935, The Parables of the Kingdom 1935, The Interpretation of the Fourth Gospel 1953, Historical Tradition in the Fourth Gospel 1963 i The Founder of Christianity 1970

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Periodista de professió, les seves novelles versen sobre el món dels immigrats italians als Estats Units, molt especialment en l’aspecte de les vinculacions d’aquests a la màfia Aconseguí una notable popularitat, sobretot a partir de l’adaptació al cinema de la seva novella The Godfather 1969 per FFCoppola el 1972 Altres novelles seves són The Dark Arena 1955, The Fortunate Pilgrim 1964, Inside Las Vegas 1977 i Salvatore Giuliano 1984, sobre el bandoler sicilià d’aquest nom, The Fourth K 1991, The Last Don 1996 i, pòstumament, Omertà 2000

Formà part del grup University Wits, que fonamentà el drama elisabetià, i fou precursor de Shakespeare Escriví obres autobiogràfiques The Repentance of Robert Greene , 1592, novelles amoroses Pandosto , 1588 i opuscles polítics i socials Més important fou el seu teatre Alphonsus King of Aragon 1587, imitació del Tamburlaine de Marlowe, i Friar Bacon and Friar Bungay 1589 recentment n'ha estat descoberta una segona part John of Bordeaux Una altra obra important fou The Scottish Historie of James the Fourth 1591, basada en els Hecatommiti de Giraldi Cinzio

Autor de best-sellers , alguns dels quals han estat duts al cinema, publicà, entre d’altres The Day of the Jackal 1971, The Odessa File 1972, The Dogs of War 1974, The Devil’s Alternative 1979, The Fourth Protocol 1984, The Negotiator 1988, The Deceiver 1991, The Fist of God 1993, Icon 1996, The Phantom of Manhattan 1999, Avenger 2003,  The Afghan  2006 i The Fox 2018 També escriví un recull de relats, The veteran and other stories 2000, i una obra de no-ficció, Years On 2005, en collaboració amb C Cabell i A Richards

Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The…

Fou un dels principals representants de l’anomenat “nou cinema txec”, que qüestionava el realisme socialista dictat per les autoritats Al seu país rodà el curtmetratge  Fádní odpoledne ‘Tedi de tarda’, 1964, Gran Premi del Festival de Locarno i el llargmetratge Intimní osvětlení ‘Illuminació íntima’, 1968, pel qual obtinguè reconeixement, i collaborà en diversos guions de Miloš Forman, com ara el film  Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 Amb ell, s’exilià als Estats Units el 1968 i continuà la seva carrera, bé que no aconseguí el mateix reconeixement Born to Win 1970, Law…

Després de formar-se al Conservatori de Montreal i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Montreal del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…