Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Stephen Frears
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic britànic.
Format a la televisió, feu esporàdiques incursions cinematogràfiques — Gumshoe 1971 i The Hit 1984— fins que l’èxit de My Beautiful Laundrette 1985 li permeté desenvolupar la seva mirada crítica a través dels films Prick Up Your Ears 1987, Sammy and Rosie Get Laid 1987, Dangerous Liaisons 1988, César a la millor pellícula estrangera el 1990 i premis Sant Jordi 1990 del públic i del jurat a la millor pellícula estrangera o The Grifters 1990, adaptació d’una novella de Jim Thompson realitzada als Estats Units d’Amèrica També ha dirigit Hero 1992, The Snapper 1993, Mary Reilly 1995, The Hi-Lo…
Michele Pfeiffer
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Al final de la dècada dels setanta començà a fer petites aparicions a la televisió i el cinema fins que aconseguí un paper important al musical Grease 2 1982, de P Birch A continuació protagonitzà, entre d’altres Scarface 1983, de B de Palma, Lady Hawke 1984, de R Donner, Into the Night 1985, de J Landis, The Witches of Eastwick 1987, de G Miller, Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, The Fabulous Baker Boys 1989, de S Kloves, The Russia House 1990, de F Schepsi, Batman Returns 1992, de T Burton, Love Field 1992, guardonada al Festival de Berlín, de J Kaplan, Frankie and Johnny…
Glenn Close
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand, Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears, Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991…
Uma Thurman

Uma Thurman (2009)
David Shankbone (CC BY 2.0)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després d’un temps de treballar com a model, debutà a Kiss Daddy Goodnight 1987, de P Ily Posteriorment interpretà The Adventures of Baron Munchausen 1988, de T Gilliam, i Dangerous Liaisons 1988, de S Frears, film que li donà popularitat Però l’èxit li arribà amb la comèdia Mad Dog and Glory 1993, de J McNaughton, i, sobretot, Pulp Fiction 1994, de Q Tarantino Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, A Month by the Lake 1995, de J Irvin, Beautiful Girls 1996, de T Demme, The Truth About Cats & Dogs 1996, de MLehmann, Batman & Robin 1997, de JSchumacher, Gattaca…
Tim Robbins
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about…
Julia Roberts
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla dels directors d’una escola d’interpretació, als 17 anys s’installà a Nova York on poc després, i gràcies a l’ajuda del seu germà, el també actor Eric Roberts, començà a interpretar petits papers a la televisió i al cinema Entre aquests últims destaquen Blood Red 1987, de P Masterson, Mystic Pizza 1988, de D Petrie i Steel Magnolias 1989, de H Ross Pretty Woman 1990, de G Marshall la donà a conèixer internacionalment Des d’aleshores ha protagonitzat, entre d’altres, Sleepping With the Enemy 1991, de J Ruben, Hook 1991, de S Spielberg, The Pelican Brief 1993, d’A Pakula, I Love Trouble…
Anjelica Huston
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Neta de l’actor Walter Huston i filla del director i actor John Huston i de la ballarina Enrica Soma El seu pare la llançà a A Walk with Love and Death 1969, però gairebé passà una dècada fins que no feu papers secundaris amb Elia Kazan i Bob Rafelson La seva carrera rebé un nou impuls quan Huston li donà un paper a Prizzi's Honor 1985, amb el qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària A partir d’aquí, la seva gran presència i altivesa la convertí en una excellent actriu de caràcter Altres títols The Dead J Huston, 1987, The Grifters S Frears, 1987, per la qual fou nominada a l’Oscar…
Frank Langella
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…
John Malkovich
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’,…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…