Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
frega
Fricció.
roda
Música
Mecanisme d’excitació sonora d’alguns instruments de corda consistent en una peça circular que, en ser posada en moviment per l’instrumentista, frega d’una forma contínua les cordes posant-les en vibració.
S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones, una de les…
martinet
Música
Peça de fusta, amb un bec de cuiro —o, més antigament, una punta de ploma—, connectada per un mecanisme a cada una de les tecles d’un clavecí.
Era doble quan l’instrument posseïa doble corda En pitjar la tecla, el martinet s’alça i el bec frega la corda corresponent, que vibra
mànec
Música
Peça de fusta allargada, unida per la part més ampla al cos de certs cordòfons composts del grup de la família dels llaüts, i sovint acabada, per l’altre cap, en un adornament o una voluta.
Damunt el mànec hi ha les cordes, que hom pinça o frega amb l’arc Molts instruments duen una peça sobreposada al mànec el diapasó Les cordes van fixades al cap lliure del mànec mitjançant les clavilles, que permeten d’afinar-les
martell de caiguda lliure
Tecnologia
Martell de simple efecte en el qual l’elevació de la massa mòbil és efectuada mitjançant un sistema mecànic.
Pertanyen a aquest tipus els de tauló , en els quals el fregament d’aquest amb dues politges giratòries aixeca la massa, els de corretja , en què aquesta frega amb la politja, i els de cadena , en què la massa és aixecada mitjançant una cadena Correntment és anomenat moltó
col legno
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar les cordes de l’instrument utilitzant la vara de fusta (legno en italià) de l’arc en lloc de les cerres.
D’aquesta manera, la intensitat de l’instrument disminueix l’arc produeix molt poca fricció sobre les cordes i el seu timbre varia notablement De vegades es distingeix entre col legno battuto l’arc colpeja les cordes i col legno tratto l’arc frega les cordes Per a indicar que cal tornar a fer servir l’arc de la manera habitual s’escriu arco
abrasímetre
Tecnologia
Aparell per a mesurar la resistència dels materials a l’abrasió i, indirectament, al desgast per fricció.
Utilitzat per a matèries de característiques físiques molt diferents productes tèxtils, cautxú, etc, la seva estructura varia segons el material assajat, però consisteix fonamentalment en un capçal portaabrasiu que frega la proveta en condicions preestablertes de pressió, velocitat i nombre de passades La mesura és obtinguda sotmetent la proveta, tractada amb l’abrasímetre, a assaigs de resistència a la tracció, o bé determinant-ne la variació de pes
pèndol Leroux
Construcció i obres públiques
Aparell destinat a mesurar in situ el coeficient de fricció amb lliscament d’un paviment.
consisteix en un pèndol que deixa dos braços desiguals a cadascun dels costats del seu eix de gir El braç inferior porta a l’extrem una sabata de cautxú que frega la superfície del paviment el braç superior porta un índex que es mou sobre un sector graduat En deixar caure el pèndol des d’una alçada normalitzada i ésser frenat el braç inferior, la lectura del sector mesura l’energia absorbida pel fregadís de la sabata
arcada
Música
En els instruments d’arc, nom que rep cada un dels dos possibles moviments de l’arc segons quin sigui el seu sentit: arc amunt, de la punta al taló, i arc avall, del taló a la punta.
Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria
Juan Francés de Iribarren
Música
Mestre de capella i compositor navarrès.
Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina