Resultats de la cerca

Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una poderosa família…

Protegit pel prelat Guido Bentivoglio, quan aquest anà a Flandes com a nunci papal l’hi acompanyà i hi publicà el seu Primo libro di madrigali a cinque voci 1608 Tornat a Roma, fou organista de la Cappella Giulia de la basílica vaticana 1608-28 i 1634-43 Del 1628 al 1634 estigué a la cort de Florència Publicà, entre altres, el Primo libro di toccate 1615, el Secondo libro di toccate 1627 i un volum de Fiori musicali 1635 La seva fama fou general a Europa i atragué deixebles, com JJ Froberger, a Roma Deixà un gran nombre de peces per a instruments de tecla

En les seves poesies accentuà les fórmules del Stil Novo , del qual fou un dels més grans representants Excellí, sobretot, en la creació d’imatges

Es formà musicalment a Roma o a Bolonya El 1661 fou nomenat organista de cort i de cambra a la capella de l’emperador Leopold I, a Viena Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal, orgue i composició i destacà principalment com a compositor de música de tecla Després de JJ Froberger, i juntament amb JK Kerll, representa un dels nexes d’unió més importants entre G Frescobaldi i els compositors del Barroc tardà És autor de nombroses peces de caràcter programàtic, entre les quals destaca Rossignolo 1677, per a clavicèmbal Els seus dotze ricercari pertanyen…

En un primer moment foren arranjaments de chansons , frottole o madrigals, però més tard la forma s’emancipà i arribà a considerar-se, pel seu caràcter imitatiu, com una de les precursores de la fuga Els Gabrieli i sobretot G Frescobaldi i C Merulo foren els grans cultivadors de la forma, tant en el seu apartat solista com per a diferents conjunts Entre el 1615 i el 1635 Frescobaldi publicà una gran quantitat de música per a tecla on es podien trobar nombroses canzone amb un gran domini de la variació, la derivació i el cromatisme També a la primera meitat del segle…

El conrearen Cabezón, Frescobaldi, Buxtehude, Bach, Franck, Brahms, Reger, etc

Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona…

Diversos autors han escrit elevacions En les seves Fiori Musicali 1635, G Frescobaldi inclou una Toccata per l’Elevazione i, més modernament, autors com H Berlioz i M Reger també en compongueren

Estudià a Stuttgart i amb Frescobaldi a Roma Fou organista a Viena 1641-45 i 1653-57 i en altres ciutats Estigué al servei de Sibilla de Württemberg a Montbéliard Les seves obres per a instruments de tecla comprenen fantasies, suites, canzoni, ricercari , capricis, etc

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata