Resultats de la cerca

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

Format a Barcelona Llotja, amb Rossend Nobas, a París i a Itàlia De nou a Barcelona, ingressà al professorat de Llotja 1896, de la qual fou director del 1911 al 1920 Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d’escultura aplicada a l’arquitectura, tot dins l’estil convencional de l’època Entre les seves obres sobresurt l' Escolà 1870, Museu d’Art Modern de Barcelona, exponent de l’escultura museística de la seva primera etapa, els monuments barcelonins a Aribau, Clavé, Rius i Taulet , etc, estàtues i relleus a l’Arc del Triomf, al Palau de…

Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó Escriví, entre d’altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques

De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels mateixos monarques, Alexandre VI el nomenà…

Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis Anà a París i a Brusselles, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual…

Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja

Format a Llotja Barcelona i amb Agapit Vallmitjana Conreà l’orfebreria i l’aquarella, art que continuà practicant poc o molt durant la seva vida Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX —més coneguda per Torero ferit Museu d’Art Modern de Barcelona—, guanyadora de segona medalla a Madrid 1871 Feu nombroses obres detallistes de terra cuita Pagesos catalans , Museu d’Art Modern de Barcelona i retrats Elisa Masriera, Marià Fortuny , Museu d’Art Modern de Barcelona És autor, a Barcelona, de la Quadriga ~1882 de la Cascada del Parc de la Ciutadella, del monument a Güell i Ferrer 1888, i…

Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de…

A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…