Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Gabriele Falloppio

Gabriele Falloppio
© Fototeca.cat
Anatomista italià.
Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc
Gabriele Wohmann
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general Autora prolífica, publicà uns 600 contes part dels quals en el subgènere dels microcontes, una vintena de…
Gabriele Ferro
Música
Director d’orquestra italià.
Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI, la de la BBC…
Gabriele Reuter
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Les seves novelles, de tipus naturalista, s’emmarquen dins el moviment feminista de l’època, que propugnava un millorament de les condicions socials de la dona Són obres seves, entre altres, Aus guter Familie ‘De bona família’, 1895 i Frühlingstaumel ‘Deliri de primavera’, 1911 També escriví teatre i assaig
Gabriele D’Annunzio
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou representant del decadentisme italià Visqué a Roma des del 1881 i passà un quant temps a Nàpols 1891-94 féu un viatge a Grècia 1895, fou elegit diputat 1897 i des del 1898 residí sovint a Settignano Toscana, on escriví moltes de les seves obres Fugint dels creditors, se n'anà a França 1910-15, d’on tornà per participar en la Primera Guerra Mundial volà sobre Viena i Trieste, atacà la base naval de Buccari i dirigí la conquesta de Fiume 1919 Participà en la política feixista, malgrat el seu contrast personal amb Mussolini Príncep de Montenevoso des del 1924, fou nomenat president de l’…
Gabriele D’Annunzio
Música
Escriptor italià.
La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy, 1911 Parisina ,…
prerafaelitisme
El meu segon sermó, de John Everett Millais (1829-1896)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848 amb la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita), integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriele Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G. Stephens i William Michael Rossetti.
Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú PRB Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt…
Eugeni IV
Cristianisme
Nom que adoptà Gabriele Condulmer en esdevenir papa (1431-47).
Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la política…
William Michael Rossetti
Literatura anglesa
Escriptor i crític anglès.
Germà de Dante Gabriele, fou un dels iniciadors del prerafaelitisme i dirigí la revista The Germ , el seu portaveu És autor, entre moltes obres, de Lives of Some Famous Poets 1878, Life of Keats 1887 i altres estudis sobre Dant, Shelley, W Blake i W Whitman
Christina Georgina Rossetti
Literatura anglesa
Poetessa anglesa.
Germana de Dante Gabriele, collaborà en la revista The Germ 1850, manifest del moviment prerafaelita Esperit profundament religiós, la seva poesia és un exponent de la seva sensibilitat De la seva obra cal esmentar Goblin Market 1862, The Prince's Progress 1866 i New Poems 1896
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina