Resultats de la cerca

La seva obra se centra principalment en les experiències de gallesos expatriats Y Staffel Ddirgel ‘La cambra secreta’, 1969 i la seva continuació Rhandir mwyn ‘La dolça contrada’ descriuen un grup de quàquers gallesos perseguits que a l’estiu s’exilien a Pennsilvània Altres novelles seves descriuen la vida de joves galleses trasplantades a les grans ciutats industrials angleses

Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres

De data discutida, segurament tenen una base dels s VI o VII, amb afegiments tardans Pertanyen a la literatura dels Cynfeirdd ‘bards primerencs’ Aneirin, Taliesin, Myrddin —el Merlí arturià— i Llywarch Hen

Nus de comunicacions i actiu port comercial Empreses siderúrgiques, mecàniques i químiques Bisbat anglicà, és seu de l’Institut d’Estudis Gallesos

Net de Llewelyn I, el 1267 es feu reconèixer príncep de Galles pels anglesos Sotmeté els prínceps gallesos del nord, però fou finalment derrotat pels anglesos Amb la seva mort acabà la independència del País de Galles

Descendia d’una família de músics gallesos Autor de música sobre obres de Milton, WBlake Jerusalem , 1916, de cinc simfonies, oratoris, com Judith 1888 i King Saul 1894, preludis corals, etc Dirigí el Royal College of Music 1894-1918

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Com a conseqüència d’haver estat poblada durant els s VI i VII pels celtes britònics gallesos i cornuallesos actuals provinents de la Bretanya insular actualment Gran Bretanya, fou anomenada Bretanya antigament també rebé els noms de Bretanya Menor i de Bretanya continental

Féu costat als barons anglesos que s’oposaven a Joan sense Terra A la Carta Magna 1215 féu reconèixer a aquest els drets dels gallesos El 1238 ingressà com a monjo en un monestir del Cister El seu mecenatge afavorí una renaixença de les lletres galleses

De família noble, és una de les principals figures cèltiques Amarat de la disciplina dels bards del període Gogynfeindd, incorporà influències provençals i les provinents dels poetes-cantors itinerants gallesos d’arrel popular, i creà un nou camp temàtic i prosòdic —especialment amb el desenvolupament del popular cywydd —, amb un esperit modern