Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
massís Galaic
Massís
Conjunt muntanyós del NW de la península Ibèrica que ocupa gairebé tota la comunitat autònoma de Galícia i que penetra pel S en terres lleoneses i portugueses.
De composició bàsicament granítica, alterna amb roques metamòrfiques i, més a l’E, amb gneis glandular i micacites A l’E de la Meseta de Lugo i al SE de la vall del Sil afloren materials paleozoics El massís Galaic constitueix un fragment de l’antic massís hercinià ibèric, rejovenit per l’acció tectònica alpina, que el fracturà en una sèrie de blocs, en direcció dominant NE-SW El bloc occidental, que s’estén entre la costa i la vall inferior del Miño, és poc elevat Cap a l’E s’aixeca el bloc comprès entre les valls del Miño i del Cávado, d’altitud mitjana, el qual és seguit, pel…
Dècim Juni Brut
Història
General romà.
Cònsol el 138 aC, reprimí els aixecaments lusitants després de la mort de Viriat El 137 aC entrà a Galícia i sotmeté el país dels bràcars Segons Tit Livi, fundà la ciutat de València amb els veterans de la guerra de Viriat ~ 138 aC
Brutòbriga
Ciutat
Ciutat esmentada per Esteve de Bizanci, el qual la situa a la Bètica.
Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València
Minho
Divisió administrativa
Regió de Portugal, formada pels districtes de Viana do Castelo i Braga.
De relleu muntanyós, continuació del massís Galaic, a excepció d’una estreta plana litoral, és drenada pel baix Minho, que fa límit amb Galícia, el Lima i el Cávado Bàsicament agrícola mill, vinya —és una de les zones productores de l’anomenat “vinho verde"— i castanyers i ramadera bestiar oví i aviram, té indústria alimentària i de la fusta i artesania El seu principal centre i cap és Braga
Hercinià
Geologia
Cicle orogènic iniciat, segons Stille, en el Devonià superior amb la fase bretònica i acabat al final del Permià superior amb la fase pfàlzica.
Aquest moviment orogènic, que plegà els sinclinals carbonífers, anà des de les vores dels geosinclinals a la part axial Les serralades muntanyoses formades per aquesta orogènia presenten dues direccions predominants l' armoricana, de NW a SE a la Bretanya, el Massís Central i el Massís Galaic, i l’anomenada varisca , de NE a SW als Vosges i la Selva Negra La zona occidental de la península Ibèrica és ocupada pel massís ibèric o hespèric, d’edat herciniana, que descriu un gran arc amb una direcció NE a Cantàbria fins una direcció E-SE a l’W del riu Guadalquivir Es divideix en…
Serra do Gerês
Massís
Massís granític de Portugal, a la regió de Minho, que forma part del massís Galaic.
És limitat per les valls del Limia i el Cávado La màxima altitud és de 1 544 m
Trás-os-Montes
Divisió administrativa
Antiga regió de Portugal, la més oriental (NE) i una de les més pobres.
Comprèn els districtes de Vila Real i Bragança i una part dels veïns, i ocupa uns 12000 km 2 Morfològicament forma part del massís Galaic, bombat durant el plegament huronià És un peneplà on dominen els materials eruptius, de 900-1000 m d’alt, amb bombaments poc destacats, com les serres de Marão 1414 m d’alt, d’orientació NNE-SSW, darrere la qual els portuguesos del litoral situaven la regió dura de Trás-os-Montes L’extrem E, bé que semblant peneplà de 850-600 m d’alt, s’integra més aviat dins la Meseta hispànica, amb materials paleozoics de plegament caledonià o hercinià i de…
Cabeza de Manzaneda
Cim
Cim de la serra de Queixa, a Galícia, el més elevat del massís Galaic (1 778 m).
Estació turística d’hivern
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…