Resultats de la cerca
Es mostren 876 resultats
Galeries Laietanes
© Fototeca.cat
Sala d’exposicions i d’antiguitats fundada a Barcelona el 1915.
Dependent de la mateixa empresa que el Faianç Català , fou la successora d’aquesta sala com a centre de l’art noucentista El seu celler, punt de reunió molt freqüentat, fou decorat amb importants murals de Xavier Nogués conservats avui repartits entre el Museu d’Art Modern de Barcelona, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i algunes colleccions particulars Després de la guerra civil de 1936-39, sota la direcció de Josep Gudiol i Ricart, esdevingué un dels principals focus de nou desvetllament de l’art d’avantguarda i acollí el Saló d’Octubre
Exposicions i galeries d'art
Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…
subexcavació
Construcció i obres públiques
Tècnica emprada per a la regularització dels assentaments verticals experimentats per un edifici, que consisteix en l’excavació de galeries de petit diàmetre per sota la fonamentació.
La deformació de les galeries sota la pressió exercida per l’edifici produeix un assentament addicional que, emprat de manera molt controlada, contribueix a uniformitzar l’assentament experimentat per tot el fonament La subexcavació s’ha emprat amb gran èxit a la Catedral Metropolitana de Mèxic i a la Torre de Pisa
túnel
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són…
broma
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui marí de la subclasse dels eulamel·libranquis, de cos molt allargat, vermiforme, de 5 a 10 mm de diàmetre, i de conquilla atrofiada, petita, situada a l’extrem anterior de l’animal i utilitzada per aquest com a òrgan perforant, amb el qual excava galeries a la fusta submergida (vaixells, embarcadors, etc).
Les galeries així formades són revestides internament per una secreció calcària del mantell, homòloga a la que engruixeix la conquilla d’altres molluscs
claustre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències de l’edifici on es troba.
Aquests solen ésser els monestirs, catedrals, universitats i similars Els grans monestirs de l’edat mitjana tenien un claustre prop de l’entrada occidental del temple, amb comunicació amb aquest, aula capitular, sagristia, refetor, dormitori, calefactori i presons, i un altre a llevant, més petit que l’anterior i retirat darrere l’absis, reservat a l’abat i als dignitaris, pròxim a la biblioteca, sala de copistes, infermeria i cementiri Usualment les galeries eren només a la planta baixa i construïdes amb una gran simplicitat, amb columnes i voltes de pedra, però algun cop tenien…
laberint
Entrecreuament de camins, galeries d’una mina, etc.
catacumba
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina