Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
ganxet
Música
Peça metàl·lica en forma de colze -coneguda també per les formes franceses crochet i béquille-, situada a la consola de les arpes antigues, arran de les clavilles d’afinació.
En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T
ganxet
Tija de metall, d’os, de fusta, etc, amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i malla.
ganxet | ganxeta
agulla
Agulles per a fer ganxet
Barreta de metall o d’altra matèria dura, terminada en punta, en forca, etc, emprada per a fer gènere de punt, xarxa, etc.
punt
Indústria tèxtil
Lligat d’un o més fils que s’entrellacen, es trenen, es creuen, es teixeixen, etc, el qual origina l’element constitutiu dels teixits, dels cosits, dels treballs de mitja, etc.
Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per…
tirabotó
Ganxet emprat per a cordar certs botons.
Lunéville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Meurthe i Mosel·la, França, situada a la confluència dels rius Vezouze i Meurthe.
Hi ha indústria tèxtil, de joguines i de material ferroviari Conserva dos importants monuments del s XVIII, de GBoffrand el castell 1702-06 i l’església de Saint-Jacques 1730-47 Des del 1363 són famosos els brodats de Lunéville i Nancy, fets sobre tul o seda amb agulla i inspirats en els de Bruges i Venècia Des del s XVII foren fabricats exclusivament a Lunéville, on hom substituí l’agulla pel ganxet 1850, i hom hi afegí perles i lluentons 1867 El 9 de febrer de 1801 hi fou signat un tractat entre França i Àustria que confirmava el tractat de Campoformio
Tina Vallès i López
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval 2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011, La memòria de l’arbre 2017,…
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada…