Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
gastròpodes

Organització general dels gastròpodes
© Fototeca.cat
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs.
Presenten el cos dividit en tres regions, el cap , la massa visceral i el peu , òrgan musculós i reptant que ocupa una posició ventral respecte a les altres dues regions Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte La boca és apical, amb una llengua eriçada de pues anomenada ràdula La massa visceral, enrotllada en una espiral helicoide, sol ésser recoberta d’una closca univalva també enrotllada helicoidement, bé que aquesta closca manca en alguns llimacs, nudibranquis…
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
uricotèlic | uricotèlica
Biologia
Dit de l’animal que excreta àcid úric com a principal producte de la degradació dels aminoàcids.
Són uricotèlics els gastròpodes, els insectes, els rèptils llevat dels quelonis i els ocells
epibòlia
Biologia
Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten resten incloses dins les del pol vegetatiu a causa del creixement més ràpid d’aquestes.
Aquest tipus de gastrulació és propi d’alguns grups, com ara turbellaris, gastròpodes i alguns anèllids i vertebrats
zona supralitoral
Ecologia
Zona faunística litoral (fauna litoral) situada per sota de la zona epilitoral, que, encara que normalment es troba sobre el nivell de l’aigua, resta submergida durant les marees excepcionalment altes i per les onades.
Habiten en aquesta zona organismes típicament terrestres artròpodes, bé que no hi manquen animals marins, sobretot crustacis i gastròpodes
valva
valva esquerra d’un mol·lusc lamel·libranqui ( Tellina planata ) procedent del Miocè
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.
Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
hermafroditisme
Biologia
Presència, en un mateix individu, d’òrgans sexuals masculins i femenins, o bé d’òrgans de reproducció que no presenten la típica característica d’un sol sexe, i capaços de produir gàmetes tant masculins com femenins.
És característic de nombrosos embrancaments i espècies d’invertebrats, entre els quals els platihelmints, els anèllids, els crustacis, els molluscs gastròpodes i els tunicats Segons si els gàmetes masculins es produeixen al mateix temps o alternativament, l’hermafroditisme pot ser simultani o successiu L’autofecundació és excepcional
jaciment de la Solana
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Cretaci superior, situat a la Solana, al municipi d’Ebo (Marina Alta), entre el Campanià i el Maastrichtià, comprès entre els 84 i 66,5 milions d’anys.
Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats gastròpodes, ostracodes i bivalves i també restes de vertebrats peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents Telmatosaurus , Orthomerus i Pararhabdodon Les restes de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina