Resultats de la cerca

Fou campiona d’Espanya d’heptatló en set ocasions 1994, 1996-2000, 2002 i de Catalunya en sis 1994, 1996, 2000, 2001, 2003, 2004 En pista coberta fou sis vegades seguides campiona d’Espanya 1994-99 de pentatló i tres vegades campiona de Catalunya 1997, 2003, 2004 Establí tres rècords d’Espanya d’heptatló, que deixà en 5 843 punts 2000, i quatre de pentatló, que deixà en 4 234 punts 1998 Fou 36 vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, i els Campionats del Món 1997 i d’Europa 1998 També competí en un Mundial 1995 i un Europeu 1998…

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Actuava d’interior esquerre Començà en el Badalona, destacà en el Comtal al principi de la dècada de 1960 i, sent jugador del filial blaugrana, disputà 14 partits amistosos amb el primer equip del Barcelona 1961-62 La temporada 1962-63 fou cedit al Racing de Santander Després tornà a jugar al Badalona fins a la seva retirada 1971 exceptuant un període de la temporada 1964-65 que actuà en el Mestalla, filial del València

Membre del Centre Natació Mataró, fou tretze vegades internacional amb la selecció estatal entre el 1959 i el 1961 Jugà un partit decisiu contra França en el preolímpic de Roma 1960 i participà en el Torneig de les Sis Nacions 1961

Llicenciat en filologia clàssica i en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i postgraduat en direcció d’empreses per la Universitat Pompeu Fabra, l’any 1993 fou cofundador de la Plataforma per la llengua , organització de la qual posteriorment esdevingué coordinador i dins de la qual es convertí en un destacat defensor de la presència del català en el cinema, l’etiquetatge i altres àmbits públics i de consum massiu Morí en el curs d’una expedició al cim del Manaslu, a l’Himàlaia nepalès, a conseqüència d’una allau en el qual moriren vuit alpinistes més i uns altres vuit…

Membre del Club Esportiu Mediterrani, es proclamà campiona d’Espanya dels 100 m esquena 1957 i fou internacional en una ocasió És sòcia d’honor del Club Esportiu Mediterrani 1966 i té la medalla al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona 1957

De formació autodidàctica en un principi, posteriorment estudià al conservatori de Ginebra i a la Universitat d’Indiana, on fou assistent de Juan Orrego Salas Estret collaborador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, també s’ha apropat molt a la música popular al costat d’artistes com Maria del Mar Bonet, Toti Soler o Ovidi Montllor És autor d’obres per a guitarra, formacions de cambra, veu i orquestra, entre les quals hi ha Suite de Santa Fe 1995, Concert per a orquestra 2003 i les cantates La casa entre les flors 2002 i La tonalitat de l’infinit 2005, ambdues amb lletra del poeta…

Residí a Palma Mallorca, on aplegà la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de Balears, en el butlletí de la qual publicà des del 1964 un gran nombre de treballs que abasten tota la fauna malacològica de les Balears, del País Valencià i de la regió de Múrcia

Majoritàriament editats en català, tracten temes d’història contemporània, sociologia i politologia, tant generals com dels Països Catalans Edita les revistes Afers des del 1985, El Contemporani 1993 i Arxius de Sociologia 1997, i les colleccions de llibres “Els llibres del Contemporani” 1994, “Recerca i pensament” 1995, “Personatges” 1995 i “El món de les nacions” 1997 El 2025 fou guardonada amb el premi Martí Gasull

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc