Resultats de la cerca

La genciana groga G lutea és força alta i té les flors grogues, es fa als Pirineus i l’arrel és emprada per les seves propietats aperitives, amargants, tòniques i estomacals

És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina

Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant

Gencianàcies 1-5 / Meniantàcies 6 1 Centaurium erythraea a aspecte de la planta amb la roseta basal i les flors agrupades en inflorescències al capdamunt de les branques x 0,5 b detall d’una poncella x 2 c detall d’una flor oberta x 2 d estam amb l’antera simplement corbada x 5 e estam madur amb l’antera cargolada en espiral x 5 2 Blackstonia perfoliata fragment d’una branca amb flors x 0,5 3 Gentiana verna a flor seccionada longitudinalment x 1,5 b fruit mig obert envoltat, en part, pel calze x 1,5 4 Gentianella ciliata a i a’ pètal de marge laciniat i dos estams x 1 5 Gentianella…

Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc

El 1935 emigrà als EUA, on fou periodista i després professor universitari Als temes de l’adolescència s’afegeixen sovint en la seva obra històries de l’emigració de les classes més pobres Després de Páscoa Feliz 1932, el 1956 publicà la narració Saudades para Dona Genciana , a la qual seguiren Léach 1959, A escola do Paraíso 1960, Gente de terceira classe 1962, É proibido apontar 1964 i O milagre segundo Salomé 1975

Comprèn els agents que combaten els nematodes , els cestodes  i els trematodes  que parasiten el cos humà o el dels animals, especialment els conductes sanguinis i limfàtics, l’aparell digestiu i òrgans diversos fetge, ronyons Entre els compostos més utilitzats per a elaborar medicaments antihelmíntics hi ha els ascaricides, que ataquen els nematodes intestinals Hom els anomena també vermífugs o vermicides , segons si actuen expulsant el paràsit o destruint-lo Algunes substàncies antihelmíntiques són presents en vegetals i han estat utilitzades per la tradició remeiera, sobretot…

Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius…

Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat,…