Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
cilindre
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície cilíndrica i dos plans paral·lels que la tallen.
Les superfícies intersecades en aquests plans són les bases , i la distància entre els plans, l’altura del cilindre Els segments de la superfície cilíndrica entre les dues bases que són parallels a l’eix de la superfície són les generatrius Si els plans són perpendiculars a les generatrius és un cilindre recte , si no, és un cilindre oblic Si hom talla un cilindre per un pla no parallel a la base aconsegueix un cilindre truncat Si les bases d’un cilindre recte són dos cercles, és un cilindre de revolució
superfície cilíndrica
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família de rectes paral·leles entre elles que recolzen sobre una corba donada, plana o no, anomenada directriu de la superfície
.
El cas més simple superfície circular cilíndrica es presenta quan la corba directriu és una circumferència i les rectes generatrius són perpendiculars al pla de la circumferència
màquina pneumàtica
Física
Tecnologia
Màquina emprada en la manipulació mecànica d’un gas sense produir-hi canvis termodinàmics importants.
Analíticament hom no les distingeix de les màquines hidràuliques, i àdhuc són classificades de la mateixa manera, llevat de les principals màquines generatrius ventiladors, compressors i bombes de buit motor pneumàtic
secció
Matemàtiques
Intersecció d’un pla amb una superfície.
Si aquesta és una superfície cònica, hom parla de seccions còniques ellipses, hipèrboles i paràboles, parells de rectes, etc Les seccions produïdes en prismes i cilindres per plans perpendiculars, respectivament, a les arestes laterals i a les generatrius, són anomenades seccions rectes
con
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cos limitat per un pla que conté una corba tancada (base del con) i pel conjunt de semirectes que, partint d’un punt fix (vèrtex del con) exterior al pla de la base, recolzen sobre la corba.
Es parla de con circula r si la base és una circumferència En un con circular, si la projecció del vèrtex sobre el pla de la base coincideix amb el centre, es parla de con recte , en cas contrari es parla de con oblic Els segments que tenen per extrems el vèrtex i un punt qualsevol de la base s’anomenen generatrius l’altura d’un con és la distància del vèrtex al pla de la base El volum d’un con és un terç de l’àrea de la base per l’altura L’àrea lateral d’un con circular recte és π rg , essent r el radi de la base i g la longitud de la generatriu
escaire
Geografia
Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un raig de llum…
superfície reglada
Matemàtiques
Superfície engendrada per una família infinita de rectes que depenen d’un paràmetre.
Cadascuna d’aquestes rectes és anomenada generatriu de la superfície els procediments habituals per a definir-les són donar les equacions d’una recta en l’espai amb un paràmetre variable, o bé donar tres corbes directrius i prendre com a generatrius les rectes que recolzen sobre aquestes tres corbes Hi ha dues classes de superfícies reglades si en tots els punts d’una mateixa generatriu la superfície té el mateix pla tangent, es tracta d’una superfície desenvolupable , i la superfície pot ésser construïda cargolant oportunament un o diversos trossos de paper però si en cada punt…
fus cilíndric
Matemàtiques
Porció de superfície cilíndrica compresa entre dues generatrius.
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…