Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
genialitat
Singularitat pròpia del caràcter d’una persona.
Algernon Charles Swinburne
Algernon Charles Swinburne
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Admirador dels prerafaelites, mostrà de seguida un estil propi Seguint les inquietuds romàntiques, viatjà al continent, i en tornar s’establí a Chelsea amb DGRossetti i GMeredith Sota els cànons d’un Romanticisme militant, donà a conèixer The Triumph of Time 1862 Després d’un llarg viatge a Europa, publicà Atalanta in Calydon 1865, sota les normes de la tragèdia grega, obra en la qual un profund estudi del llenguatge ja manifestava la riquesa d’imatges i la genialitat expressiva de Poems and Ballads 1871 i d’una gran part de la seva obra Amb aquest llibre marcà una actitud de…
Edgar Allan Poe
Literatura
Poeta, narrador i crític literari nord-americà.
Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia Començà…
Eliseu Meifrèn i Roig
Marina, pintura d’Eliseu Meifrèn i Roig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…
ornamentació
ornamentació de tipus abstracte a la mesquita reial d’Esfahan
© Fototeca.cat
Art
Acció i efecte d’ornamentar.
Dins l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat únicament quelcom afegit a alguna cosa ceràmica, element arquitectònic, teixit, etc per tal d’embellir-la o adornar-la l’ornamentació i la cosa no són conceptes diferents, sinó un distint grau d’una mateixa realitat fins i tot en moltes èpoques la cosa existia només com a suport de l’element ornamental L’ornamentació, deixant a part aquells elements que surten de les mateixes necessitats constructives, com cornises, motllures, basaments, i els d’arrel històrica o simbòlica escuts, bestiaris, s’ha basat generalment en dos…
els Pallaresos

Els Pallaresos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí, al límit amb el terme de Tarragona.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de la Secuita, a l’E amb el Catllar, al S amb Tarragona i a l’W amb Perafort i Constantí Les principals elevacions es troben a la divisòria amb el terme de Perafort El territori no té cap curs d’aigua remarcable, però prop del nucli urbà neix el torrent del Garrot, el curs del qual acaba, dins el terme de Tarragona, en el Francolí L’abundància de terrenys miocènics afavoreix la presència de bosc de pins i garriga i dificulta els conreus El terme comprèn el poble dels Pallaresos, cap de municipi, les partides de l’Argila, l’Hostalet, el…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Joan Reglà i Campistol
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…
anàlisi
Música
Estudi global o parcial d’una o més peces musicals que té per finalitat determinar els elements melòdics, harmònics, rítmics, tímbrics, etc. de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.
L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…
concert
Música
Composició musical en diversos moviments per a un instrument solista, de vegades per a dos —doble concert— o també per a tres —triple concert—, amb intervencions alternades d’una orquestra.
Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…