Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
genollera
Música
Palanca que, accionada amb el genoll, permetia produir determinats efectes expressius en diferents tipus d’instruments de teclat antics.
Han tingut genollera alguns orgues -per a controlar el volum-, alguns clavicèmbals tardans -per a canviar de registre sense interrompre la interpretació- i la major part dels pianos abans de la introducció dels pedals, que no en són més que la prolongació Molts pianoforti del segle XVIII tenien dues genolleres, una per a la ressonància i l’altra com a sordina
genollera
Esllenegament de la roba d’una peça de vestir, especialment d’uns pantalons, a la part dels genolls, i que fa com una bossa.
genollera
Peça de roba, pell, etc, que es posa com a defensa, protecció, del genoll.
genollera
Part de l’armadura que protegia el genoll.
arnès de cama i de cuixa
Militar
Defenses de la cuixa, del genoll i de la cama.
Hom hi distingia tres elements principals el cuixot o cuixera , la genollera dita al s XIV cop i copa i la greva o gambera
premsa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’agent motor…
Sant Andreu de Pedrinyà (la Pera)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure la capçalera, el mur de l’absis de la qual ha estat decorat amb grups d’arcuacions cegues, separats per lesenes F Baltà El poble de Pedrinyà forma un agrupament de masies molt reduït disposades sense ordre en una vall arrecerada dels contraforts de les Gavarres, a la capçalera de la riera de la Pera L’església de Sant Andreu de Pedrinyà es troba en aquest indret, a l’extrem nord del poblat i a ponent del Mas Casadevall Mapa 296M781 Situació 31TDG973511 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-255 de Girona a…
piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument cordòfon de teclat, molt divulgat com a instrument domèstic, que ocupa un paper central en la vida musical.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…