Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
sèrie d’al·lels múltiples
Biologia
Grup de més de dos al·lels.
El nombre de genotips d’una sèrie allèlica és 1/2 n n +1, on n , on n representa el nombre d’allels del grup
recombinació
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi
bessó | bessona
Esquema dels mecanismes de producció dels embarassos múltiples: l’embaràs bivitel·lí (a l'esquerra) i l’embaràs univitel·lí (a la dreta)
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels dos individus o més nascuts en un mateix part.
Els bessons poden ésser idèntics o univitellins, i fraterns o bivitellins plurivitellins en els casos en què els fraterns són més de dos Els bessons idèntics procedeixen d’un sol zigot format per la fecundació d’un sol òvul per un espermatozoide aquest zigot s’escindeix en algun moment de les primeres fases del desenvolupament i origina més d’un embrió, fenomen que generalment és accidental, però que en alguns animals, com els armadillos , representa la forma normal de desenvolupament embrionari poliembrionia tenen, en conseqüència, el mateix genotip Els bessons fraterns procedeixen de…
quimera
Biologia
Individu que és portador de caràcters propis de dos genotips distints.
En els mamífers es pot produir una transferència embrionària de teixit hematopoètic entre dos bessons dizigòtics, i axiò fa que un individu pugui presentar més d’un tipus de teixit sanguini
histoincompatibilitat
Biologia
Manca de semblança entre genotips del donador i del receptor, que duu al rebuig d’un empelt.
millora genètica
Biologia
Obtenció de genotips vegetals o animals de superior productivitat, qualitat o resistència a factors biòtics o abiòtics adversos.
dizigòtic | dizigòtica
Biologia
Dit dels bessons originats de dos òvuls fecundats separadament per dos espermatozoides i, per tant, amb genotips diferents.
valor adaptatiu
Biologia
Proporció d’assoliments (fertilitat, viabilitat) aconseguits en la generació següent pels diferents genotips dels individus d’una determinada generació.
En la mesura que aquest valor adaptatiu és degut a la presència d’un determinat gen en el genotip de l’individu, la selecció actua sobre aquest gen i les proporcions es modifiquen d’una generació a la següent
meiosi
Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.
La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèllules resultants és la meitat dels de la cèllula que es divideix En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis en l’estadi leptotè , el nucli de la cèllula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció…
heterogàmia
Biologia
Propietat per la qual els gàmetes masculins d’un híbrid transmeten un o més genotips diferents dels transmesos pels gàmetes femenins.