Resultats de la cerca

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

En una primera època, fins al 1938, predominà la part escrita i hi dibuixaren Urda i Niel En una nova etapa, a partir del 1947, s’hi incorporaren nous dibuixants que crearen els personatges més representatius de la historieta illustrada espanyola de postguerra Escobar Zipi y Zape, Carpanta, Petra, Cifré El repórter Tribulete, Peñarroya Don Pío, Gordito Relleno, Vázquez Las hermanas Gilda, Jorge Doña Urraca, Conti Carioco, Martz Schmitz El Doctor Cataplasma i posteriorment, amb molta força, Ibáñez Mortadelo y Filemón

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

Ambientà les seves obres en el món popular proletari milanès dintre de les directrius neorealistes, amb una barreja singular de llengua i dialecte S'inicià amb els contes Il dio di Reoserio 1954, Il ponte della Ghisolfa 1958 i La Gilda del Mac Mahon 1959 i les novelles Il fabbricone 1961 i La catedrale 1974 Conreà també la poesia L’amore 1968, Nel tuo sangue 1973, Diademata 1986 i el teatre La Maria Brasca 1960, La monaca di Monza 1967, Erodiade 1969, SdisOré 1991, a més de versions actualitzades de tragèdies clàssiques Amleto 1972, Macbetto 1974, Edipo 1977 Aportà també…

Considerada una nena prodigi, rebé lliçons de música de ben petita i, ja adolescent, estudià a San Francisco Posteriorment, amplià la seva formació a Milà, on fou deixebla de M Bavagnoli El 1927 debutà al Teatre Nacional de Milà, on es presentà com a Gilda Rigoletto , paper amb el qual sempre obtingué èxits clamorosos i que enregistrà al final dels anys quaranta amb el baríton G Taddei Entre el 1931 i el 1949 actuà sovint a les òperes de Montecarlo, Nàpols, Florència i Roma, al Teatro alla Scala de Milà i al Covent Garden El 1947 cantà per darrera vegada a la Scala, on presentà…

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb coloratura , com…

Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una…

Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que  sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT   i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’Edicions…