Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
monocotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió, d’un sol cotilèdon, l’arrel, fasciculada, la tija, amb feixos conductors tancats i dispersos, l’absència de creixement secundari, les fulles, quasi sempre sèssils i paral·lelinèrvies, i les flors, generalment trímeres.
Els principals ordres són ciperals, escitamínies, espadiciflores, farinoses, ginandres, glumiflores, helobials, liliïflores i pandanals
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília,…