Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
pedra de les Goges
Monument megalític del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà) situat a la part muntanyosa del N del terme.
el Cau de les Goges
Paratge del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà).
Necròpoli de les Goges (Sant Julià de Ramis)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé trapezials…
Romanyà de la Selva

L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
Llorenç Llop Noguer
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Competí pel Club Ciclista Girona des d’ amateur fins a veterà Formà part de la junta directiva del Club Ciclista Banyoles en diferents etapes, i presideix l’entitat des del 2009 Organitza la primera cursa de la Copa Catalana Internacional de bicicleta tot terreny i la marxa cicloturista Les Goges
Pere de Palol i Poch
Literatura catalana
Poeta.
Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès i El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya de Barcelona Publicà els reculls poètics Ramell de violes 1879 i Balades 1881, i el poema històric Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista
,
Joan Maria Guasch i Miró

Joan Maria Guasch i Miró
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista Publicà Poesies 1900, Joventut 1900, Pirinenques 1910, la seva obra més característica, Ofrena 1912, Branca florida 1923, Camí de la font 1930, La rosa dels cinc sentits 1937 i Amor i tardanies El 1909 fou proclamat mestre en gai saber La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel
Club Ciclista Banyoles
Ciclisme
Club de ciclisme de Banyoles.
Arribada de la Copa Catalana Internacional de BTT del 2005, organitzada pel Club Ciclista Banyoles Club Ciclista Banyoles Fundat l’any 1957, el primer president fou Emili Cos Els primers anys organitzà el Premi Sant Martirià, que feia la volta a l’estany de Banyoles El 1991 creà un equip amateur de carretera denominat Banyoles-Espa que perdurà fins el 1997 i pel qual passaren ciclistes com Isaac Gálvez, Ramón Medina, Jacob Viladoms i Carles Torrent L’any 2000 formà un equip de bicicleta tot terreny al qual s’incorporaren Marc Trayter, Eloi Gispert i Francesc Freixer el 2003 Organitza la Copa…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la condició que…