Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
cap de Taínaron
Cap
Cap de les costes del S del Peloponès, Grècia, que constitueix la punta meridional del mont Taíget.
Separa els golfs de Lacònia E i Messènia W És el punt més meridional de l’Europa continental
Kāthiāwār
Península
Península occidental de l’Índia, a la mar d’Aràbia.
Limita amb els golfs de Kutch al NW i de Cambay al SE Planell basàltic, molt àrid, és cobert de matolls i de bosc esclarissat A la costa, el monsó de l’estiu permet el conreu d’arròs, de dàtils i de mangos Pertanyent a l’estat de Gujarāt, té, entre altres, les ciutats de Jāmnagar, Rājkot i Bhaunagar
península dels Txuktxis
Península
Península del NE de Sibèria, Rússia, situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf d’Anadyr’ i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1 508 m).
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE serralada de Ten Kanyj i al S cims d’Iskhodnaja i Kejni se superen els 900 i els 1 000 m Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants la badia de Kol’učinskaja i els golfs Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el…
Victòria

Llac Victòria, illes Ssese, Uganda
© Xevi Varela
Llac
Llac de l’Àfrica Oriental, el més gran del continent (300 km de longitud, 200-350 km d’amplada i 2 200 de perímetre).
Pertany als estats d’Uganda, Kenya i Tanzània Ocupa el fons d’una vasta cubeta, i és situata a 1134 m d’altitud És alimentat per nombrosos corrents, entre els quals destaca el Kagera, considerat l’origen del Nil té una conca tributària d’uns 200000 km 2 El principal emissari és el que condueix les aigües al llac Kyoga i després al llac Mobutu La construcció d’una presa a les Owen Falls, prop de Jinja, ha fet pujar les aigües del llac 1,20 m La costa és retallada per nombrosos golfs, badies i illes, i és densament poblada, puix que al llac hi ha pesca abundant Fou descobert, el…
La Valletta
Ciutat
Capital de l’estat de Malta.
Principal centre i port, situat al NW de l’illa, sobre un promontori rocallós, el Sceberras, que s’aixeca entre els golfs de Gran Port, a llevant, i Marsamucetto, a ponent Centre turístic i comercial Centre d’ensenyament superior University of Malta, fundada el 1592 per Climent VIII Fou fundada el 1566 pel gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o de l’Hospital hospitaler Jean Parisot de La Valette, del qual prengué el nom, i esdevingué capital de l’illa el 1570 Ha estat una important base naval i militar de primera importància a la Mediterrània, aprofitada pels britànics…
Falcón
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, vora la mar de les Antilles.
La capital és Coro Comprèn la península de Paraguaná Al sud, el relleu és format per les serres septentrionals dels Andes veneçolans 1 990 m el pic Cerrón al nord, els rius Tocuyo, Aroa, Güegües i Mitare han reblert, amb llurs alluvions, antics golfs marins El clima és càlid 28°C de temperatura mitjana anual i sec, amb pluges que oscillen entre els 350 i el 500 mm, de nord a sud Des del 1900, la població s’ha triplicat el 1940 s’hi inicià el flux immigratori, provocat pel descobriment de petroli a Paraguaná, on, en el 12% del territori, es concentra la meitat de la població…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La…
Gujarāt
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat a la costa de la mar d’Aràbia.
La capital és Gandhinagar 208299 h 2011 Els extrems SE i NE són muntanyosos, formats per part dels Gaths Occidentals, la serralada de Sātpura i les extremitats de l’Arāvalli La península de Kāṭhigāwār és una plana delimitada pels golfs de Kutch i Khambhāt El clima és càlid És una regió densament poblada 173,9 h/km 2 1981, amb una població majoritàriament rural però hi ha grans ciutats de més de 200000 h Ahmadābād, Surat, Rājkoṭ, Bhaunagar i Jāmnagar L’economia és predominantment agrícola cotó, arròs, melca, mill, sèsam, tabac i cacauets Té importants recursos miners manganès, bauxita, lignit…
Capri

Vista de la ciutat de Capri
CC Wonderful Pics
Illa
Illa de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…
