Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Es detecten per primer cop ones gravitacionals
Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory LIGO confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una collisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs 2012, és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades
ona gravitacional
Astronomia
Tipus d’ona prevista per Albert Einstein i detectada un segle després.
Consisteix en una pertorbació de la geometria d’ espaitemps que es propaga a la velocitat de la llum i que és produïda per l’acceleració de partícules massives, tal com l’ona electromagnètica és produïda per l’acceleració de partícules amb càrrega Les ones gravitacional foren predites per Albert Einstein el 1916 com a conseqüència de la teoria de la relativitat general Aquesta teoria descriu la gravetat com la curvatura de l’espaitemps provocada per la massa Si aquesta massa és accelerada, radia energia en forma d’ones gravitacionals que es propaguen com arrugues en la…
Ronald Drever
Física
Físic escocès.
Graduat el 1953 i doctorat el 1958 per la Universitat de Glasgow, on continuà com a professor i investigador En un experiment realitzat el 1961 descartà la influència de la rotació de la Via Làctia en les propietats del nucli atòmic Anomenat experiment de Hughes-Drever, confirmà el principi d’equivalència de la teoria de la relativitat general d’Einstein, segons el qual totes les masses d’un camp gravitacional experimenten la mateixa acceleració El 1970 inicià les investigacions sobre les ones gravitacionals Cridat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia Caltech el 1979, fins el…
horst
Geologia
Bloc allargat que ha ascendit en relació amb els blocs que té als costats.
El flanquegen falles, generalment gravitacionals Els horste són associats als gràbens o fosses tectòniques
perigeu
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un satèl·lit de la Terra, ja sia la Lluna o bé un satèl·lit artificial, en el qual la separació entre els dos cossos pren el seu valor més petit.
En el cas de la Lluna, les pertorbacions gravitacionals fan que aquest perigeu es mogui sobre l’òrbita a una velocitat de 6'40’ cada dia
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
Detectada una gran fusió de forats negres
Les anàlisis de l’observatori LIGO-VIRGO dels senyals captats pels radars dels sistemes de detecció d'ones gravitacionals el 29 de maig de 2019 confirmen que corresponen a la fusió de dos forats negres de fa 7 mil milions d’anys Es tracta de la fusió més gran de forats negres i l’energia alliberada equivaldria a la de vuit sols com el del sistema solar
Super-Kamiokande - Institute for Cosmic Ray Research
Física
Laboratori de física de neutrins de la Universitat de Tòquio situat en una mina subterrània a la ciutat de Hida, a la prefectura de Gifu, al Japó.
Fou inaugurat el 1995 i des de llavors hi han portat a terme experiments diversos grups científics internacionals S'hi van descobrir les oscillacions dels neutrins, que foren relacionades amb la possessió d’una massa finita A més del laboratori amb el detector de neutrins, també hi ha un telescopi d’ones gravitacionals, equipaments per a la recerca geofísica i, des del 2009, un detector de matèria fosca de xenó líquid XMASS
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007
límit de Roche
Astronomia
Distància mínima a la qual pot trobar-se un satèl·lit del seu planeta.
Si la densitat del satèllit és la mateixa que la del planeta al voltant del qual gira, aquesta distància val 2,44 vegades el valor del radi planetari Si el satèllit estigués a una distància més petita, les forces de marea exercides pel planeta sobre el satèllit serien més grosses que les forces gravitacionals que mantenen unides les distintes parts del satèllit, i aquest es desintegraria Cal assenyalar que els anells de Saturn són constituïts per un material que no es pogué agregar en un sol cos celeste pel fet d’ésser situat a una distància del planeta inferior al límit de Roche