Resultats de la cerca

Guanyà tres vegades el Tour de França 1986, 1989 i 1990 i dues vegades el Campionat del Món 1983 i 1989

Habita a pantans i aiguamolls de vegetació baixa i espessa a l’Europa central i meridional, i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental i ocasional rar a les Illes

Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm  L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans

Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions

Habita al nord d’Euroàsia i a l’hivern és força freqüent a la Catalunya continental i escàs a les Balears

Atenyen uns 22 cm de llargada, tenen el bec fort i punxegut, la cua curta i el plomatge generalment fosc amb reflexos metàllics Són sociables, migradors, insectívors i frugívors

Conegut també com PortAventura Golf Club, fou inaugurat l’any 2008 al costat del parc d’atraccions de Port Aventura Disposa de tres camps de golf el Camp Lakes –de divuit forats i par 71– i el Camp Ruins –de nou forats i par 34–, dissenyats per Greg Norman, i el Camp Hills –de 18 forats i par 72–, projectat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà S’hi disputen torneigs de la PGA i Pro-Ams, i el 2012 organitzà el PGA’s Europe Fourball Championship Té escola de golf

Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic Keith Emerson teclista, Greg Lake baixista i Carl Palmer bateria tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy 1972, d’un rock elaborat, ampullós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables El 1977 aparegué el disc doble Works , en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no…

King Crimson fou reconegut per crítica i públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock o rock progressiu, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron , l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part, reuní Michael Giles bateria i veu, Greg Lake baix i veu, Ian McDonald mellotron i teclats, Judy Dyble veus i Peter Sinfield lletrista i enginyer de llums, i l’any 1969 feren In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en una barreja que…