Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alain Robbe-Grillet
Literatura francesa
Escriptor francès.
És el teoritzador del Nouveau Roman, un dels trets principals del qual consisteix a eliminar tot tractament psicològic dels personatges i oferir només una descripció objectiva de la realitat És autor de Le voyeur 1955, La jalousie 1957, L’année dernière à Marienbad 1961, portada al cinema per AResnais, La maison de rendez-vous 1965, Projet pour une révolution à New York 1970, Topologie d’une cité fantôme 1976, Souvenirs du triangle d’or 1978, Le miroir qui revient 1985, etc Ha collaborat també en films, com L’immortelle 1963, Trans-Europ Express 1967, L’homme qui ment 1968, L’Eden et après…
Nouveau Roman
Corrent literari francès, dins el gènere novel·lístic, nascut pels volts dels anys seixanta, caracteritzat per l’expressió detallada dels esdeveniments narrats i per l’esquematització dels personatges, amb la finalitat de reproduir la realitat sense judicis apriorístics de l’autor.
Relacionat amb alguns aspectes de la novella policíaca i del cinema i connectat amb autors com ara Kafka, Joyce, Virginia Woolf, Proust, Gide i alguns altres, el Nouveau Roman tingué un suport teòric en diversos articles dels seus principals representants i a Pour un nouveau roman 1963, d’Alain Robbe-Grillet, basat en experiències ja efectuades pels exponents principals d’aquest corrent Alain Robbe-Grillet, Nathalie Sarraute, Marguerite Duras, Claude Simon, Michel Butor, etc
Jean Ricardou
Literatura francesa
Escriptor francès.
Graduat per l’École Normale de París 1951, fins el 1977 es dedicà a l’ensenyament primari i secundari El 1982 es doctorà en lletres per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Influït per Alain Robbe-Grillet, el 1961 publicà la seva primera novella, L’observatoire de Cannes , obra plenament inscrita en el Nouveau Roman , del qual es convertí en un dels teòrics principals Posteriorment, en la mateixa línia experimental, publicà les novelles La prise de Constantinople 1965, premi Fénélon i Les lieux-dits 1969, i les narracions Révolutions minuscules 1971 i La cathédrale de Sens…
Jean-Louis Trintignant
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio 1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo…
Alain Resnais

Alain Resnais
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció, Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-literatura,…
literatura francesa
Literatura francesa
Literatura en llengua francesa.
Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , s IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i d’…
Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Molina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment…
, ,
erotisme
Erotisme. Salomé, de Gustav Klimt
© Fototeca.cat
Art
Psicologia
Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual.
Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d’aquell desig L’erotisme comprèn tot el que fa referència a l’amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints L’erotisme pot ésser vehicle per a una…
novel·la
Literatura
Gènere literari constituït per les dites narracions o descripcions.
La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…
Una cultura crítica
Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…