Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
augelita
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat d’alumini, Al2(PO4)(OH)3.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs, groguencs o rosats Té duresa 4,5-5 i pes específic 2,69
colemanita
Mineralogia i petrografia
Borat hidratat de calci, Ca2B6O11·5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43
datolita
Mineralogia i petrografia
Borosilicat hidratat de calci, CaBSiO4(OH).
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls incolors, blancs o groguencs Té duresa 5-5,5 i pes específic 3,00
àcid antranílic
Química
Intermediari en la fabricació de colorants, de productes farmacèutics i de perfums, i en la biosíntesi del triptòfan.
Forma cristalls groguencs que es fonen a 144-146°C, solubles en els solvents orgànics i lleugerament en l’aigua És obtingut tractant la ftalimida amb una solució alcalina d’hipobromit Ha estat identificat amb la vitamina L 1
sarcocol·la
Farmàcia
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia.
Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol
kieserita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de magnesi hidratat, MgSO4 · nH2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Forma agregats incolors o groguencs Té una duresa 3,5 i una densitat 2,57 Hom la troba en capes, alternant amb la sal Abunda molt en els jaciments de les sals potàssiques del nord d’Alemanya
quercitrina
Bioquímica
Glicòsid que ocorre en l’escorça de Quercus tinctoria, constituït per una molècula de ramnosa i una de quercetina
.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua i alcohol i insoluble en l’èter, òpticament actiu amb un α 2 0 5 7 8 = -73,5, que es fon a 252°C Hom l’empra per a tenyir, especialment de colors groguencs, alguns teixits de cotó o de llana
anglesita
Anglesita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat natural de plom, PbSO4.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls prismàtics o piramidals, d’exfoliació clara, incolors de transparents a translúcids, blancs i a vegades grisos, groguencs o verds, i d’esclat adamantí Té duresa 2,5-3 i pes específic 6,38 S’origina generalment per l’oxidació de la galena També és anomenada vidriol de plom
quinoxalina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones
p-aminoazobenzè

p-aminoazobenzè
© fototeca.cat
Química
Colorant groc (Groc solvent 1 del «Colour Index»), el més simple dels colorants azoics.
Forma cristalls bruns groguencs que es fonen a 128°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Té el punt d’ebullició a 360ºC És obtingut tractant una solució d’anilina i del seu clorhidrat amb àcid clorhídric, i nitrit sòdic en quantitat insuficient per a obtenir el compost diazo És emprat com a intermediari en la fabricació d’altres colorants i, en forma de clorhidrat, per a colorar vernissos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina