Resultats de la cerca

El seu dissenny és caracteritzat per la uniformitat total de la grossor dels trets de la lletra El tipografia hom l’anomena també de pal sec o grotesca

Precursor del surrealisme, en la seva obra es barreja la ironia grotesca amb un cert misticisme És autor de Galgenlieder ‘Cants del patíbul’, 1905, Einkehr ‘Parada’, 1910 i Stufen ‘Graons’, 1918, que és una mena de professió de fe

Històricament, les lletres tipogràfiques de les escriptures llatines s’aplegaven en quatre classes tipogràfiques romana antiga, romana moderna, egípcia i pal sec Actualment, són també exemples de classes tipogràfiques, segons la classificació Vox-ATypl, la humanística, la garalda, la didona, la lineal o la grotesca, entre d’altres

Les seves novelles Pożegnanie jesieni ‘L’adeu a la tardor’, 1927 i Nienasycenie ‘Insaciabilitat’, 1930 expressen, sota una forma grotesca, els pressentiments catastròfics de l’autor sobre la civilització actual Excellí particularment en el drama fou un precursor de teatre d’avantguarda, com en W małym dworku ‘En la petita masia’, Szewcy ‘Els sabaters’, Bzik Tropikalny ‘La folla tropical’ i Matka ‘La mare’

En la seva primera novella, Turbott Wolfe 1925, ataca amb virulència el racisme del seu país i, en d’altres com The Case is Altered 1932 i The Invaders 1934 ofereix una visió irònica de la societat En els reculls de poemes Collected Poems 1961 i Message in Code 1964 duu a terme una sàtira grotesca de la condició humana Escriví els llibrets de diverses òperes de BBritten

La seva finalitat era organitzar les festes del Carnestoltes al barri, que aviat esdevingueren popularíssimes entorn de la cerimònia grotesca de l’enterrament d’un ninot el rei Carnestoltes s’anaren afegint altres diversions, com l’entronització del rei en començar les festes, els balls, les processons i, posteriorment 1857, l’arribada del rei per ferrocarril La societat administrava les contribucions dels socis i distribuïa els romanents entre entitats benèfiques

A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX