Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
xapa
Tecnologia
Placa de metall obtinguda per laminatge repetit d’un lingot de metall.
Hom sol classificar les xapes, les més primes de les quals són les emprades per a envasar i embolicar productes alimentaris i les més gruixudes per al blindatge dels vaixells de guerra, segons llur gruix, en xapes gruixudes de més de 5 mm de gruix, xapes mitjanes de 3 a 5 mm i xapes primes de menys de 3 mm segons llur forma, en xapes acanalades, xapes perforades , etc i segons el metall de què són fetes, en xapes d’acer, xapes de zenc, etc Les xapes metàlliques, com a productes intermedis entre el lingot i l’article manufacturat, tenen una enorme importància en la…
pongis
Indústria tèxtil
Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà.
Actualment és imitada emprant per trama qualitats de seda descruada en madeixa, cosa que permet de teixir trames molt més gruixudes que l’ordit i amb densitats molt grans
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
mixococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de la família de les mixococcàcies, caracteritzat pel fet de presentar cossos fructífers simples en forma de gotes de colors vius.
L’observació microscòpica d’aquestes gotes mostra que són formades per cèllules esfèriques i de parets gruixudes, anomenades microcists , que poden suportar la dessecació i ésser viables durant llargs períodes
dret de flassades
Història
Impost municipal de Barcelona, creat el 1330, per fer cara a les despeses originades per la guerra contra Gènova i que després es convertí en permanent.
Afectava la venda de totes les teles gruixudes, tant de qualitat baixa com de superior, burells, barragans i draps de senyals, bancals, casaques de pell de moltó, estopa, filasses de lli i cotó, etc
ficus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
vas
Botànica
Nom aplicat a qualsevol cèl·lula conductora morta.
Els vasos són allargats, de secció rodona o poligonal, i amb parets gruixudes i lignificades Els engruiximents poden ésser anulars, helicoidals o reticulars Els vasos poden presentar porus areolats Un vas obert i soldat amb altres en un tub llarg constitueix una tràquea , i un de tancat, una traqueida
titanoteris
Paleontologia
Grup de mamífers perissodàctils primitius que tingueren la màxima importància durant l’Eocè i l’Oligocè.
Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina