Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Catalana de Boxa, s’alçaren amb la victòria els púgils Díaz pes mosca, Hill pes gall, Serrano pes ploma, Pérez pes lleuger, Berdasco pes wèlter, Sayos pes mitjà i Callao pes pesant

Es tracta, generalment, d’un ninot compost d’un cap i uns braços enganxats al vestit sovint sense un cos sòlid a sota dins el qual el titellaire fica la mà per tal de fer-lo bellugar Segons que ho demani l’acció, les mans poden ésser canviades per altres mans amb garrot, espasa, etc Per a la representació dels putxinellis, el titellaire s’amaga darrere una cortina o una espècie d’ampit de fusta, o boca d’escenari alçat, per damunt dels quals fa sortir les figures En el parlar, generalment hom estrafà la veu, de vegades amb l’ajut d’una llengüeta Les representacions són fetes, al més sovint, a…

Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1950 i fou subcampió de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1950 Aquell mateix any perdé la final del Trofeu Guant d’Or del pes lleuger

Clínicament es caracteritza per símptomes gastrointestinals diarrees, estomatitis, trastorns cutanis eritemes rosats de la pell en forma de collar, en guant, en bota, trastorns nerviosos psicològics i neurològics depressió, insomni, hiperreflèxia i símptomes generals El tractament consisteix a administrar la vitamina insuficient

És format per una estructura de llistons de fusta de castanyer entreteixida amb vímet, en forma de canal, molt convexa a l’extremitat inferior A l’extrem oposat duu un guant de cuir que el jugador se subjecta al canell mitjançant corretges

Durant la primera meitat del segle XIX hi va haver una important indústria del luxe a Barcelona la dels guants En començar el segle havien esdevingut un complement indispensable no sols de la indumentària d’home de la noblesa i de l’alta burgesia, sinó també de la de dona, que necessitava guants curts per al vestit de dia i llargs per als vestits de nit —que solien ser de màniga curta La indústria guantera barcelonina s’especialitzà en el guant femení Eren guants de pell de cabritilla que, gràcies als avenços en l’adoberia, arribaren a ser peces de gran finor i d’un color blanc…

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904