Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
ducat de Luna
Història
Títol concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça.
Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía
el Somontano

Cova Picamartillos al riu Vero, al sector del Somontano aragonès
© Xevi Varela
Regió
Conjunt dels sectors més inclinats de la Depressió de l’Ebre (Aragó i Navarra) per la seva proximitat als Pirineus i la Serralada Ibèrica.
D’ací l’existència d’uns somontanos pirinencs, els més típics, i uns somontanos ibèrics Hi ha somontanos pirinencs a Navarra i a Aragó, aquest relacionat amb la història de Catalunya El Somontano de l’Alt Aragó és la regió a recer de les Serres Exteriors dels Pirineus Centrals de Guara, d’Arbe, etc, inclinada en glacis d’erosió bastits damunt l’Oligocè detrític, cap als àrids Monegres, que constitueixen el límit meridional Pertany a la conca del Cinca i es divideix en dues subcomarques A llevant, Vista del sector del Somontano de Barbastre © Vicenç Salvador Torres Guerola el Somontano de…
Alcanadre
Riu
Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre el Cinca i l’…
Flumen
Riu
Riu d’Aragó, subafluent de l’Ebre (107 km).
Neix a l’oest de la serra de la Guara, i rega la comarca d’Osca Rep l’aigua de l’Isuela, i desemboca a l’Alcanadre prop d’Albalatillo, al sud de Sarinyena
comtat de Real
Història
Títol concedit el 1599 (confirmat el 1604) a Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars
(abans dit Pere Sanxis de Calataiud), senyor de Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat.
Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893
barranquisme
Esports d’aventura
Esports de muntanya
Pràctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o d’un torrent, combinant la natació i diferents tècniques procedents de camps com l’escalada i l’espeleologia.
Tot i que es popularitzà a les darreres dècades del segle XX, els seus precedents són del final del segle XIX Entre els primers exploradors cal esmentar Lucien Briet, que el 1903 feu un inventari dels engorjats altaragonesos, als quals dedicà diversos anys, i Édouard A Martel, que explorà alguns barrancs del País Basc francès Aquesta pràctica entrà a l’Estat espanyol com a activitat d’investigació científica els anys seixanta del segle XX, de la mà de persones com Pierre Minvielle, que fou un dels descobridors de la serra de Guara A la dècada següent sorgiren els primers grups…
Juan Pablo de Aragón-Azlor y Zapata de Calatayud
Història
Duc de Vilafermosa des del 1764, comte de Guara i comte de Luna.
El 1754 passà a Madrid i després a París 1764 com a agregat de l’ambaixada d’Espanya, on entrà en relació amb els cercles de D’Alembert i de Voltaire El 1772 retornà a Pedrola Prototipus d’aristòcrata illustrat, milità en el partit aragonès contrari als golillas Floridablanca, per tal d’allunyar-lo, l’envià d’ambaixador a Torí 1779-83 A partir del 1761 intentà de reduir la mitologia grega a un cos d’història i cronologia, motiu pel qual es posà en contacte amb Gregori Maians i Siscar És autor d’un Diario , que continuà fins pocs dies abans de morir