Resultats de la cerca

Es presenta en cristalls formats per halogenurs alcalins

Els més coneguts són els halogenurs de benzil i els derivats halogenats de l’acetofenona

Els reactius més emprats per a fer aquest procés d'alquilació són els halogenurs d’etil i el sulfat de dietil

La formació d’amines a partir de derivats halogenats , i d’amines a partir d’halogenurs d’àcid , són exemples d’amonòlisi

Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en forma dispersa,…

Hom coneix, per exemple, els trialquilborans , com el trimetilborà BCH 3 3 , gasós, i el trietilborà BC 2 H 5 3 , líquid que és obtingut a partir de la reacció dels halogenurs de bor amb composts organomagnesians Els triarilborans , com el trifenilborà, són inestables a l’aire, tot i que llurs composts d’addició amb l’amoníac i amb les amines són estables

No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició

Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones

Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials

Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…