Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Hellènic 1922-34 i posteriorment, gràcies a una beca de la UNESCO, en 1949-50 amplià la seva formació en diferents centres europeus d’ensenyament musical Professor de contrapunt i composició al Conservatori Hellènic a partir del 1953, fou mestre d’importants compositors grecs, com ara M Adamis, Th Antoniou, G Aperghis i A Kunadis Com a compositor, evolucionà des de l’impressionisme, passant pel nacionalisme, fins a un llenguatge molt personal, en què fonia elements de diferents tendències d’avantguarda

Estudià composició amb YA Papaioannou al Conservatori Hellènic d’Atenes entre el 1956 i el 1961, i prosseguí la seva formació a la Musikhochschule de Munic amb Günter Bialas, on prengué contacte amb la música electrònica Fundador, el 1967, del Grup Hellènic de Música Contemporània d’Atenes, és autor d’una obra d’amplis i variats registres que denoten influències de procedència diversa, des de B Bartók fins a K Penderecki El 1964 guanyà el Premi Richard Strauss Ciutat de Munic i el 1966 el Premi Ciutat de Stuttgart pel seu Concert per a violí

Significa ‘senyor’ Desconegut al món hellènic, per tal com hom creia que els déus eren tan subjectes al destí com els homes, l’apellatiu començà a ésser-hi introduït amb l’entrada dels cultes orientals

Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…

Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia

Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…

La seva figura esdevingué cèlebre arran de la publicació en el Journal of Hellenic Studies , el 1953, de l’article Evidences of Greek Dialect in the Mycenaean Tablets , escrit en collaboració amb el filòleg John Chadwick Aquest article —que anunciava els primers resultats obtinguts en l’estudi dels documents micènics en escriptura lineal B escriptura lineal — desxifrava la llengua micènica micènic i la identificava amb una forma arcaica de la llengua grega Tres anys després 1956, hom donà a conèixer la seva obra —escrita també en collaboració amb JChadwick— Documents of Mycenaean Greek ,…

Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu