Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
barrera hematoencefàlica
Biologia
Barrera formada per l’endoteli vascular i la membrana glial perivascular del cervell que esdevé un complex mecanisme fisiològic regulador del pas de substàncies de la sang al cervell i al líquid cefalorraquidi.
La barrera té una permeabilitat selectiva que actua com a filtre en no permetre el pas de substàncies potencialment nocives per al cervell funció defensiva o capaces d’alterar la composició del líquid cefalorraquidi funció reguladora
levodopa

Levodopa
©
Farmàcia
Química
Aminoàcid aromàtic que es presenta en forma de cristalls blancs que es fonen a 276°C amb descomposició.
És un precursor metabòlic de la dopamina i té la facultat de poder creuar la barrera hematoencefàlica Per acció de l’enzim dopadescarboxilasa s’obté la dopamina que té efecte terapèutic quan aquesta transformació té lloc al sistema nerviós central Hom l’administra associat amb inhibidors de la dopadescarboxilasa IDC benserazida o bé carbidopa que actuen a tot l’organisme menys al sistema nerviós central, per augmentar l’eficàcia de la seva acció En medicina és emprat com a antiparkinsonià
AZT
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral (3’-azido-3’desoxitimidina), nucleòtid anàleg a la timidina, emprat en el tractament de la sida des del 1987.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…