Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
alúmina hidratada
Química
Qualsevol dels hidrats d’alúmina.
Els ben definits són el monohidrat Al 2 O 3 H 2 O diàspor i el trihidrat Al 2 O3 3H 2 O hidrargillita, hidròxid d' alumini La bauxita és, més o menys, un dihidrat molt impur
calç

Procés d’obtenció de la calç viva i de la calç morta o hidratada
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Química
Òxid de calci impur, obtingut per escalfament de la calcària a temperatura per damunt dels 1.000 a 1.200°C en una reacció endotèrmica de la forma CaCO3 →CaO + CO2-42.500 cal, de la qual reacció deriva el concepte de calcinació.
Precisament en la producció de calç és consumida la major quantitat de calcària Industrialment, l’obtenció de calç és efectuada sovint en forns verticals Per a grans produccions d’alguns centenars de tones diàries, hom empra forns rotatoris semblants als emprats en la fabricació de ciment, bé que consumeixen més combustible i tenen més exigències quant a la natura i la granulometria de la calcària emprada que els altres forns de calç La calç és un sòlid blanc, d’un punt de fusió molt elevat uns 2600°C i que es volatilitza al forn elèctric té una gran afinitat per l’aigua, que la transforma en…
àcid benzensulfònic
Química
Àcid fort, molt soluble en aigua i en alcohol, descobert el 1834 per Eilhard Mitscherlich.
La forma anhidra, difícil d’obtenir, es fon a 65-66°C, i la hidratada, C 6 H 5 SO 3 H 3 / 2 H 2 O, a 43-44°C És obtingut per sulfonació del benzè amb àcid sulfúric El producte industrial conté un 70-71% d’àcid benzensulfònic, i un 24-25% d’àcid sulfúric És emprat com a intermediari en la síntesi de fenol, de resorcinol i d’altres composts orgànics d’importància industrial
òpal
òpal
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sílice hidratada, SiO 2
· n
H 2
O.
Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’…
ortoàcid
Química
Terme que indica la forma més hidratada d’un oxoàcid qualsevol.
Els ortoàcids inorgànics són coneguts, mentre que els orgànics, de fórmula general R-COH 3 , no han pogut ésser aïllats, sinó que existeixen solament en solució aquosa, en equilibri amb la forma carboxílica
orto-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un oxoàcid, indica la seva forma més hidratada.
àcid ortoperiòdic
Química
Forma màximament hidratada de l’oxoàcid del iode amb el nombre d’oxidació més alt.
triclorur d’or
Química
Sòlid cristal·lí, vermell quan és anhidre i groc en forma hidratada, que es descompon a 254°C.
Hom l’obté per l’acció de l’aigua règia sobre l’or És emprat en la fabricació d’or finament dividit, preparació de la porpra de Cassi, com a colorant i en medicina
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa