Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
hipòstasi
Gramàtica
Formació d’un mot a partir d’uns altres que solen aparèixer en connexió sintagmàtica.
Exemple entaular ←posar a taula
hipòstasi
Gramàtica
Canvi de categoria gramatical que sofreix un mot sense l’auxili d’un element transpositor.
Per exemple, un substantiu que, tot sol i pel context, adopta el valor d’un adjectiu
hipòstasi
Cristianisme
Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.
hipòstasi
Filosofia
En Plotí, cadascun dels tres graus suprems de l’ésser o substàncies intel·ligibles del real: l’U, el Noûs i l’Ànima del Món.
hipòstasi
Filosofia
Substància considerada com a realitat ontològica, en contraposició al purament mental.
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
Ovidu Papadima
Literatura
Crític literari romanès.
La seva obra pren sovint una perspectiva etnicoreligiosa, com en O viziune româneascǎ a lumii ‘Una visió romanesa del món’, 1942 Poezie si cunoastere etnicǎ ‘Poesia i coneixement ètnic’, 1944 Literatura popularǎ româneascǎ 1968 i Ipostaze ale iluminismului românesc ‘Hipòstasi de l’illuminisme romanès’, 1975
logos
Filosofia
Religió
Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonalmental en la filosofia d’Occident i, consegüentment, en la teologia cristiana tradicional.
Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria s I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica tardana…
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi personificació— de la…