Resultats de la cerca

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color

Estudià filologia, història de les idees i història de la religió a la Universitat d’Oslo Com a escriptor assolí un èxit enorme amb el seu quart llibre, Sofies verden ‘El món de Sofia’, 1991, una novella sobre la història de la filosofia Abans havia publicat les històries aplegades a Noveller del andre del og de Diagnosen 1986, el llibre infantil Froskeslottet ‘El palau de les granotes’, 1988 i la novella Kabalmysteriet ‘El misteri del solitari’, 1990 Després del gran èxit d' El món de Sofia , la seva narrativa ha continuat, entre altres obres, a Hola Er el det noen la ‘Què hi ha…

Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren  Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i les tres…

El realitzador Víctor Erice l’escollí d’adolescent per a protagonizar El sur 1983 Més endavant interpretà pellícules com ara Las dos orillas 1987, de JSBollaín Al acecho 1987, de GHerrero Mientras haya luz 1987, de FVega Malaventura 1988, de MGutiérrez Aragón Un paraguas para tres 1991, de FVega Sublet 1992, de ChGutiérrez Jardines colgantes 1993, de PLlorca Tocando fondo 1993, de JLCuerda El techo del mundo 1994, de FVega Tierra y libertad 1995, de Ken Loach Menos que cero 1996, de PTellería Niño nadie 1996, de JLBorau Subjúdice 1998, de JMForn Leo 2000, de JLBorau La balsa de piedra 2002,…

Actuà com a mestre de capella de l’església parroquial de Reus El 1675 competí amb Pasqual Fuentes per la plaça de mestre de capella de la catedral de València, però perdé El 1682 guanyà la de la catedral de Girona, que exercí fins a la mort Hom en conserva una missa a vuit veus, incompleta, una missa a deu veus amb instruments de corda, una Missa pro defunctis a vuit veus, un Magnificat a deu veus, un Pange lingua a tres veus 1682, Laudate Dominum a nou veus 1682, una Salve regina a deu veus 1683, Ecce Virgo concipiet a quatre veus escriví també villancicos , com Oh admirable Sacramento , a…

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les…

Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs infantils L’aprenent de…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

S’inicià com a crític teatral i de cinema en diaris del seu país, i en 1954-55 fou ajudant de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro di Milano Director del Teatro Nacional 1959-60, el 1961 cofundà el Teatro de la Ciudad de Montevideo  Aquest any la seva posada en escena de Porfiar hasta morir , de Lope de Vega, li valgué el premi Larra, i el 1971, per Juan Palmieri , escrita i dirigida per ell, obtingué el premi Casa de las Américas Féu nombroses gires internacionals Exiliat a l’Estat espanyol durant la dictadura militar 1972-85 aquests anys es dedicà a escriure novelles i guions per al cinema i…