Resultats de la cerca

L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació Era dedicada a les classes populars Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica Funcionà fins el 1912

Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17

Serví els ducs d’Este de Mòdena, fou ambaixador a Madrid i després governador de Garfagnana De la seva obra cal destacar les Rime 1613-17, les Poesie liriche 1627-48 i una tragèdia L’isola d’Alcina , a més del seu epistolari, útil testimoni de l’època La seva poesia s’acosta a la tradició horaciana

Sacerdot, perseguit per la inquisició, fugí a París Féu traduccions d’autors llatins i francesos i escriví epigrames, sàtires, epístoles, etc Purista de la llengua i poeta arcàdic, escriví Da Arte Poética Portuguesa , codificació de normes poètiques i lingüístiques, on seguia la preceptiva horaciana i el formalisme arcàdic Malgrat això, un cert esperit de revolta i l’entusiasme per la Illustració el situen com a poeta preromàntic

Ha estat admesa progressivament en la pràctica escolar de tots els països Les resistències actuals obeeixen a la limitació tradicional de l’escola a l’element masculí de les classes dirigents o a concepcions religioses La primera aplicació pràctica fou duta a terme als EUA, d’on s’estengué a Europa A Catalunya l’aplicaren les Escoles Modernes de Ferrer i Guàrdia 1901 i l’Escola Horaciana 1905 de Pau Vila, entre d’altres

Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí i actiu integrista, collaborà a “La Vespa” 1882-83, dirigí el periòdic “Dogma y Razón” 1887-91i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española”, de filosofia, religió, entre d’altres És autor de poemes en català com La Ventafocs , premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867, i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’“Anuari Català”, del 1875 i d’obres de caràcter religiós en castellà i en català, com l’hagiografia Les glòries del taumaturg català Beato Josep Oriol ,…

Féu els seus estudis a l’Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils del CADCI Fou soci de l’Ateneu Barcelonès i collaborador de L’Opinió Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, fou empresonant pels fets del 6 d’octubre del 1934 Ocupà el càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i fou secretari general de la Delegació del Govern d’Euskadi a Catalunya i comissari de la Generalitat per l’assistència als refugiats de guerra Procedent de França, arribà exiliat a Mèxic el 1940 En aquest país obrí la Joyería Altaba a…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…