Resultats de la cerca

Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau

Represa de les hostilitats russo-otomanes al Caucas, la Crimea i el Danubi

Malgrat el conveni de Bergara, els carlins mantenen les hostilitats a Catalunya

Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos avantatges comercials i la…

L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les poblacions civils…

Tractat de Valençay, que posa fi a les hostilitats francoespanyoles

Restà pendent d’arbitratge la successió del comtat de Melgor, que provocà una nova ruptura d’hostilitats

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III